Que Netflix està canviant la manera de consumir cinema és tant una realitat com inevitable. La companyia líder en streaming s’havia convertit ja en una productora cinematogràfica, ara ja és també una distribuïda que ens ofereix estrenes cinematogràfiques els divendres, produïdes per tercers, que en lloc de distribuir-les en sales salten directament a Netflix. Tant The Ritual, produïda per eOne Films, de la qual en farem la crítica demà, com The Cloverfield Paradox, produïda per Paramount Pictures, són millors pel·lícules que els dos grans títols estrenats en cinema aquest cap de setmana: 50 sombras liberadas i 15: 17 Tren a París. Cap on ens portarà aquest nou model de distribució? El temps ho dirà, però de moment ja veiem a grans estudis que prefereixen estrenar alguns títols a Netflix que no pas en sales de cinema. Estem davant un model que pot portar a la desaparició de les multisales i al retorn de les sales grans en què només s’estrenaran les pel·lícules que es considerin grans esdeveniments? Personalment no m’aventuro a res, però qualsevol cosa és possible.
The Cloverfield Paradox, ni molt menys és perfecte, però tampoc és l’espant que alguns mitjans ens han explicat. La pel·lícula parteix de la premissa de Cloverfield (Monstruoso) i dona una resposta al perquè de l’atac dels monstres d’aquella pel·lícula de format found footage. Però, tampoc es vol lligar massa a la pel·lícula de Matt Reeves, ja que la història que aquesta ens explica es podria fer igual sense el context de l’original. The Cloverfield Paradox si peca d’alguna cosa és de poca originalitat. Tot el que hi veiem, s’ha vist abans, però en aquesta ocasió ho extrapola en l’univers Cloverfield. La pel·lícula beu del mateix Star Trek, amb el concepte d’universos alternatius, que també va explorar la productora Bad Robot a Fringe, passant per Alien entre d’altres. En aquesta ocasió tenim a un grup de tripulants en una estació espacial que busquen una font d’energia alternativa, ja que l’actual s’esgota i la Terra no trigarà a quedar-se sense recursos. A causa d’un accident, els tripulants hauran de trobar la forma de tornar a la Terra i esbrinar què passa amb l’estació que els està matant.
The Cloverfield Paradox no deixa de ser un entreteniment, tot i que excessivament previsible, sense massa pretensions, que engrandeix l’univers Cloverfield i dona algunes respostes a la franquícia. I com sempre en les produccions d’Abrams, obre uns quants interrogats, com per exemple que la cronologia de la saga no lliga, a no ser que s’hagi trencat la línia del temps o bé que les pel·lícules succeeixin en diferents universos. Veurem si ens ofereixen alguna pista en la propera, Overlord. Si segueixen pel mateix camí, es podrien arribar a carregar aquest interessant univers, ja que tot i ser entretinguda, és clarament la pitjor de les tres.
The Cloverfield Paradox és una pel·lícula de baix pressupost amb una bona factura tècnica, que li fallen les ganes d’explicar alguna cosa nova o original. El que esperem de la propera pel·lícula de Cloverfield és que sigui alguna cosa més, perquè darrere hi ha molt de potencial que encara no s’ha explotat.
- Publicitat -
