La darrera vegada que vaig veure a The Darkness va ser l’any passat a la Sala Bikini, que va viure una explosió de masses, tot i que en un ambient més familiar, i on fins i tot una nena va pujar a l’escenari per compartir piano amb Justin Hawkins.
Aquest cop la banda britànica aterrava a la Sala Razzmatazz 2, que estava plena a vessar i que tenia ganes de passar-s’ho molt bé i vibrar com si no hi hagués un demà.
I així va ser durant els 90 minuts llargs que va durar el concert i on van combinar temes del seu últim disc Pinewood smile, editat fa cosa d’un mes, amb altres discs.
Evidentment les cançons antigues van fer vibrar amb més intensitat als assistents, amb molta presència de públic estranger, que es feien notar i no només amb la seva vestimenta.
Va ser una nit de rock, amb gran protagonisme per la guitarra i el baix, però també per la veu de Justin Hawkins, que tot i que ja han passat uns quants anys des de la creació del grup, segueix demostrant que és un autèntic crac, que el diferencia de molts altres artistes que intenten emular-lo.
La festa es va acabar amb la cançó més emblemàtica i coneguda del grup, I Believe In A thing Called Love, que va fer embogir per última vegada a tota la sala.
