La faceta com a director de James Franco és força desconeguda. Franco s’ha mogut sempre en el circuit indie. The disaster artist és la catorzena pel·lícula de Franco com a director, amb només 39 anys. A banda, James Franco també ha dirigit nombrosos documentals, curtmetratges i episodis de sèries com 11.22.63 i The Deuce. En definitiva, des de que el varem veure en el paper de Harry Osborn a la trilogia Spider-man de Sam Raimi, Franco s’ha convertit en un artista per mèrits propis. Al donar un cop d’ull a la seva trajectòria, no m’estranya que sentís fascinació envers Tommy Wiseau.
The disaster artist no havia ser res diferent a les altres pel·lícules dirigides per Franco. Aquest va reunir un grup d’amics com Seth Rogen, Alison Brie, Josh Hutcherson i al seu germà Dave, per adaptar una novel·la de la qual n’havia comprat els drets. El llibre, escrit per l’actor Greg Sestero, narrava el making of de The Room, una pel·lícula de culte als Estats Units que és considerada com una de les pitjors de la història i carn de sessions golfes. Les projeccions de matinada de The Room es van convertir en un fenomen similar al de The Rocky Horror Picture Show.
The disaster artist es divideix en dues parts. La primera, la presentació de personatges. Del protagonista, Tommy Wiseau no coneixem res del seu passat, també perquè el propi Wiseau mai les ha volgut explicar a ningú. Aquesta part culmina amb el desencís dels protagonistes quan arriben a Hollywood i aquest els tanca totes les portes per la seva clara falta de talent. És en aquest punt quan entrem en la segona part, que es concentra en el rodatge de The Room, la pel·lícula que va decidir fer Wiseau perquè ningú li donava feina.
The disaster artist és la millor pel·lícula de Franco com a director, ja que és rodona en tots sentits, i l’actor fa la millor actuació de la seva carrera. En aquesta ocasió la fusió o transformació de Franco en Wiseau és pràcticament total. L’actor no fa una paròdia de Wiseau, al contrari, la seva interpretació és admiració envers el personatge. La pel·lícula aprofundeix en els personatges i en fa un retrat sensacional. Sobre Wiseau, la clau és no saber-ne gairebé res d’ell i conèixer-lo només per les anècdotes que protagonitza.
The disaster artist no havia ser res diferent a les altres pel·lícules dirigides per Franco. Aquest va reunir un grup d’amics com Seth Rogen, Alison Brie, Josh Hutcherson i al seu germà Dave, per adaptar una novel·la de la qual n’havia comprat els drets. El llibre, escrit per l’actor Greg Sestero, narrava el making of de The Room, una pel·lícula de culte als Estats Units que és considerada com una de les pitjors de la història i carn de sessions golfes. Les projeccions de matinada de The Room es van convertir en un fenomen similar al de The Rocky Horror Picture Show.
The disaster artist es divideix en dues parts. La primera, la presentació de personatges. Del protagonista, Tommy Wiseau no coneixem res del seu passat, també perquè el propi Wiseau mai les ha volgut explicar a ningú. Aquesta part culmina amb el desencís dels protagonistes quan arriben a Hollywood i aquest els tanca totes les portes per la seva clara falta de talent. És en aquest punt quan entrem en la segona part, que es concentra en el rodatge de The Room, la pel·lícula que va decidir fer Wiseau perquè ningú li donava feina.
The disaster artist és la millor pel·lícula de Franco com a director, ja que és rodona en tots sentits, i l’actor fa la millor actuació de la seva carrera. En aquesta ocasió la fusió o transformació de Franco en Wiseau és pràcticament total. L’actor no fa una paròdia de Wiseau, al contrari, la seva interpretació és admiració envers el personatge. La pel·lícula aprofundeix en els personatges i en fa un retrat sensacional. Sobre Wiseau, la clau és no saber-ne gairebé res d’ell i conèixer-lo només per les anècdotes que protagonitza.
La pel·lícula no deixa de ser una obra que traspua amor al cinema, malgrat es basa en la història d’un desastre i gent sense talent. Aquests creadors i artistes van posar tots els seus esforços en fer un producte a contracorrent de tot, però amb el que creien a ulls clucs. Franco ha convertit aquesta història en la que és sense cap mena de dubte, la millor comèdia de l’any, si és possible classificar aquesta pel·lícula dins un gènere concret.
No és necessari haver vist The Room per entendre The disaster artist, però un cop vista, no podreu evitar buscar-la com sigui i veure, com a mínim, algunes de les seves escenes. Pot ser una pel·lícula sobre el rodatge d’una pel·lícula dolenta, bona? La resposta és clara, un sí rotund i majúscul.
- Publicitat -
