Eslògans tan atractius com “Parlem?”, “Així de facil” o “Escoltar, parlar,
fer” encapçalen les campanyes de diferents bancs amb la finalitat de
voler fer-nos creure que ens tractaran de forma personal, propera,
individual, amb diàleg i compromís. Molt lluny trobem la realitat, però
molt i molt lluny, perquè t’escoltin, et parlin i facin, necessites carregar-te
de paciència i de temps. Horaris cada cop més reduïts, cues matutines
que no saps quina durada tindran, i si no tens cita prèvia per qualsevol
problema que puguis tenir sempre et pots espavilar tu mateix amb
l’aplicació, el caixer o la màquina que et contesta darrera el telèfon
abans no et passen amb un operador. Els que tenim una mitjana edat no
ens queda més que espavilar, però… i la gent gran? Perquè per ells no
és “Així de fàcil”, una gestió que per un professional pot ser un senzill
tràmit per ells pot ser un mal de cap, un sentir-se perdut i desatès. És
evident que les entitats bancàries (no la persona que com a treballador
també pateix les conseqüències del sistema) no tenen cap interès en
les persones, l’únic interès per ells és el que suma beneficis.
