Ja fa uns any que vaig conèixer a Tom Sharpe, va ser a Llafranc un capvespre a l’Hotel Llevant on havia quedat per sopar amb uns amics. Em vaig asseure a la terrassa i tot cop el vaig veure dues taules més enllà. Com que m’estava mirant amb aquella mirada una mica escrutadora i el seu somriure que semblava que s’estava rient de les meves abates, o de la meva jaqueta, i com que el vaig reconèixer de seguida, em vaig aixecar per saludar-lo. I un cop em vaig haver presentat i em ma pregar que m’asseies i em va demanar una cervesa. Els meus amics varen trigar una estona i la nostra conversa va ser animada i bastant llarga, però he de reconèixer que a banda de les primeres paraules que varem canviar, no el vig entendre de res. Mirava d’endevinar el que m’estava dient però no ho vaig plorar.
I així va ser al llarg del temps que ens veiem i parlàvem i com que si li veia de gust parlava molt i de mica en ica el vig anar entenent es encara que no sempre. Quan alguna cosa l’amoïnava i no hi estava d’acord, cridava i era més difícil entendre’l. Per sort, ben aviat vaig conèixer a la Montserrat Verdaguer, amiga seva que el cuidava i li salvava els escrits que no li agradaven i li donava per cremar. Una amistat que durava des de començament de segle i que l’ajudava ell en tota mena de coses que necessitava i també a nosaltres perquè la Montserrat sí que l’entenia del tot, no com nosaltres, només a trossos o a estones.
Malauradament la nostra diguem-ne amistat no va ser massa llarga. Varem col·laborar en la entrada d’un llibre de memòries de la Costa Brava de fotografies de Xavier Miserachs i després, no sé quan però molt aviat, va morir.
Ara és la Montserrat la que a heretar la totalitat dels seus papers i fotografies que guarda a cas seva esperant que les ajude municipals que se li van prometre es realitzin algun dia, i mentrestant ella com a guardiana de la memòria de Tom Sharpe va endreçant i ordenant i organitzant actes com conferències o clubs de lectura perquè no esvaeixi la memòria d’un grandíssim escriptor que va triar Llafranc per passar-hi una bona part de l’any. Els dies 21 d’octubre, igual que al gener i al marc, la biblioteca de Palafrugell que acull els actes i s’ocupa de tenir a l’abast les traduccions al català i al castellà de les obres que s’hi discutiran, Wilt, Ancestral Vices, The Gropes, sempre atenta a tot el que crei cultura al nostre voltant. No sigui que ens deixem endur una vegada més per l’oblit del nostre passat i no ens passi com a la casa del carrer Caponata de Sarrià a Barcelona on va viure Gabriel García Márquez no haguem sigut capaços de pensar-hi una xxxx en record d’aquells anys que va passar amb nosaltres m sigut capaços de posar-hi ni
