Quan pensem en el Baix Empordà, sorgeixen imatges de paisatges encantadors, cales amagades i pobles medievals que han estat testimonis del pas del temps. Aquesta regió no només ha atret artistes i pintors, sinó també escriptors internacionals que hi van trobar inspiració i refugi. Entre ells, Tom Sharpe i Truman Capote destaquen per les seves relacions amb aquesta terra, cadascun aportant una mirada particular que ha quedat impregnada en les seves obres i en la seva vida.
Tom Sharpe, l’humor anglès que va arrelar a Llafranc
Tom Sharpe va ser un dels escriptors britànics més coneguts pel seu humor àcid i satíric, i va passar els darrers anys de la seva vida a Llafranc, un petit nucli costaner que es va convertir en el seu refugi particular. Sharpe va arribar a l’Empordà buscant la tranquil·litat que no trobava al Regne Unit, i es va enamorar dels paisatges i del caràcter acollidor dels empordanesos. Així, la seva casa a Llafranc va esdevenir un espai de creació on va continuar escrivint les seves novel·les plenes d’ironia.
La presència de Sharpe al Baix Empordà es va fer notar no només per les seves obres, sinó també pel seu tarannà proper. Solia passejar pels carrers de Llafranc i establir converses amb els veïns, als quals sempre sorprenia amb el seu humor mordent i les seves anècdotes sobre la vida a l’Anglaterra dels anys 60 i 70. Malgrat la seva actitud crítica envers les institucions britàniques, Sharpe sempre va expressar el seu amor per la cultura local, i fins i tot va aprendre algunes paraules de català per comunicar-se amb els seus veïns.
Truman Capote, una estada a Palamós marcada per la creació
D’altra banda, Truman Capote, escriptor nord-americà conegut per obres com “A sang freda” o “Esmorzar a Tiffany’s”, va arribar al Baix Empordà a la recerca d’un lloc tranquil per acabar el seu ambiciós projecte d’investigació periodística. Capote es va establir a Palamós el 1960, i va trobar en aquest poble mariner la calma necessària per donar forma a una de les seves obres més importants, “A sang freda”. En una època en què els autors nord-americans sovint es desplaçaven a Europa per trobar inspiració, Capote es va sentir atret per l’Empordà, un lloc que li permetia allunyar-se de les distraccions de la vida urbana.
Capote va descriure la seva estada a Palamós com un moment fonamental per a la seva carrera, un lloc on podia concentrar-se i aprofundir en els complexos personatges que retratava. La vida senzilla dels pescadors de Palamós contrastava amb la seva investigació sobre el crim que es convertiria en el centre de “A sang freda”, i aquesta dualitat li va proporcionar una perspectiva única. Durant el temps que va passar al Baix Empordà, Capote també es va relacionar amb altres artistes que estiuejaven a la zona, enriquint la seva experiència cultural i consolidant el seu vincle amb aquest racó de Catalunya.
L’herència literària al Baix Empordà
Tot i que Tom Sharpe i Truman Capote van viure experiències ben diferents al Baix Empordà, ambdós escriptors van compartir una admiració profunda per aquesta terra que va marcar les seves vides i obres. Sharpe va trobar en els paisatges de Llafranc la inspiració per continuar escrivint les seves històries satíriques, mentre que Capote va veure en Palamós un refugi ideal per acabar un dels seus projectes més ambiciosos. Avui dia, el llegat d’aquests dos escriptors forma part de la memòria col·lectiva de la regió, i els seus noms es recorden amb afecte per tots aquells que van tenir la sort de coincidir amb ells.
El Baix Empordà, amb els seus paisatges serens i la seva cultura acollidora, va proporcionar a Sharpe i Capote un escenari ideal per crear, reflexionar i, en definitiva, deixar la seva empremta en la història de la literatura. Aquesta connexió amb la regió ens recorda que, més enllà de les seves obres, els autors també són persones que busquen llocs on sentir-se arrelats, on trobar la pau necessària per crear, i on establir vincles amb la comunitat que els acull. Així, el Baix Empordà va esdevenir una musa compartida per aquests dos escriptors internacionals, deixant una empremta inesborrable en el paisatge literari de la comarca.
Ui, si aixequés el cap!
Aquest guió presenta l’esperit de l’Empordà, Virgili, que decideix ressuscitar els escriptors Truman Capote i Tom Sharpe per passejar amb ells per l’Empordà. Durant el viatge, es topa amb l’esperit de la Garrotxa, qui s’uneix al pla per ressuscitar els dos autors. Un cop ressuscitats, Capote i Sharpe es mostren confusos i parlen en anglès, fet que provoca diverses situacions humorístiques amb Virgili i l’esperit de la Garrotxa, que intenten ajudar-los a adaptar-se.
A Llafranc, la conversa amb els autors ressuscitats revela els seus records i opinions sobre la seva vida a l’Empordà. Entre discussions sobre la cultura local, la vida d’expatriats i humor irònic sobre els costums britànics i americans, el trio arriba a un bar on la situació es complica per les exigències dels autors. Finalment, davant de les dificultats, Virgili decideix retornar Capote i Sharpe al més enllà, reflexionant sobre el que ha viscut amb els autors.