Benvolguts oients de Ràdio Capital. Ara que som en el mes d’octubre i que, com cada octubre, sembla que no són només aquestes columnes de Ràdio Capital el que torna, potser sigui el moment de parlar d’aquelles idees i d’aquelles lluites i d’aquella gent que pot fer l’efecte que ens han deixat. Tornaran, si bé segurament d’una manera diferent, amb una altra cara, però amb el mateix fons, tal com també tornen aquells octubres plujosos que ens fa l’efecte que hi havia, bo i que segurament no tinguessin la contundència rotunda amb què a vegades els recordem. Tornen, tanmateix. Any rere any. Com torna sempre tot allò on hi ha si més no una part de veritat, on hi ha fons.
Tornarà, doncs, n’estic convençut, aquella eufòria de dignitat, aquella il·lusió col·lectiva que va empènyer 2.266.498 persones a anar a votar ara fa poc més de set anys sobre quin volíem que fos el futur de Catalunya. Tornarà com tornen totes les idees i tots els llegats de totes aquelles persones que ens han deixat i que tenien fons, molt de fons. I ara penso molt especialment en en Lluís Molinas i en en Jordi Frigola, un home de Palafrugell, un senyor de la Bisbal. Tots dos estimaven aquest país i aquest tros de país, tots dos estimaven la seva gent, i el que feien i el que havien fet, i els agradava la història i l’art i la música, i tot el que tenia a veure amb el nostre passat recent, que és com dir també el nostre futur. Sempre amables i sempre un xic sorneguers, sempre disposats a ser-hi i sempre disposats a donar un cop de mà allà on fos i pel que fos. Amatents a moltes lluites i a moltes reivindicacions populars. Al costat de la majoria silenciada, més que no pas silenciosa d’aquest país. Perquè sovint ha passat que els que aparentment guanyen no guanyen, perquè a la curta o a la llarga no guanyen mai els aprofitats, els llagoters, els covards, perquè els vius sense fons són morts que encara no són amb els morts. Qüestió de temps. Idees que no són res, covardies, comèdies, renúncies, pura faramalla. Hi ha morts, en canvi, de qui perviu el seu llegat, que d’una manera o altra encara hi són. Com aquests octubres carregats d’il·lusió, encesos de pluja i de vida que hem viscut i que ens fa l’efecte que hem viscut. Sí, perquè la veritat sempre torna i continua.
