Pagava la pena passar aquest cap de setmana a Torroella de Montgrí, per viure in situ la setena edició de la Fira Internacional de Màgia, la FIMAG. No només per patir com el cleptòmag Shado era capaç de fotre’t el DNI de la cartera si calia sense que te n’adonessis, sinó també per comprovar personalment el munt de talent que hi ha escampat en aquest país en l’àmbit de la màgia, que arrossega una injusta etiqueta de casposa, fruit d’un passat amb posades en escena que va abandonant.
Només heu de veure en acció el joveníssim mag The Roker i la utilització que fa de la tecnologia, el mateix Shado i la seva frescor i naturalitat sobre l’escenari, el gran Pere Rafart i la seva habilitat en la cartomàgia, que acompanya d’un magnífic sentit de l’humor només apte per a un “públic selecte” o l’energètic Carlos Adriano, una mena de tornado escènic. La FIMAG, de cara al públic, manté el nivell assolit en altres anys i ha aconseguit una meravellosa inèrcia, ja que la gent confia en les propostes que es programen i omplen carrers, places i palaus per veure números que són d’una gran qualitat. L’any passat va fer un pas endavant i la ja tradicional Gala Internacional no va obrir la mostra, sinó que ho va fer un espectacle de Magie Nouvelle, Déluge, de la companyia Sans Gravité, i també ho ha fet aquest any, amb Battement de peur, protagonitzat pel mag belga Laurent Piron. Aquest any, el gran pas endavant, fins i tot més rellevant pel futur que l’anterior, ha estat l’organització de la primera Fira de Programadors. És més rellevant perquè posa la FIMAG en el camí de la referencialitat.
Fins ara, la FIMAG portava el nom de Fira, però no ho era realment, perquè no generava activitat comercial en l’àmbit de la màgia. No hi havia programadors, si és que no hi anaven a títol personal. Els participants no venien a Torroella a la recerca de possibles contractacions. Aquest any, amb la celebració de la primera Fira de Programadors, que va durar una jornada, hi van acudir una trentena de programadors, que van poder veure fins a una dotzena de fragments de xous d’artistes amb molt talent.
Aquest és el camí per tal d’aconseguir que la FIMAG de Torroella sigui una fira de referència com ho és FiraTàrrega en el teatre de carrer, el Sismògraf d’Olot en la dansa o la Fira de Titelles de Lleida, per dir-ne alguns. I això què suposaria? Creixement del pressupost i estabilitat, és a dir, la possibilitat de treballar sense un horitzó incert i fent créixer la critaura.
Però la FIMAG també llança missatges contradictoris. Un altre dels grans canvis d’aquest any és que l’organització, impecable, va a càrrec de l’Ajuntament de Torroella i no de l’Associació de Màgia que la va fundar i l’ha mantingut amb vida fins ara, gràcies a un enorme esforç. Aquesta mena de paraigua institucional hauria de suposar l’estabilització de la fira i la seva potenciació. Però resulta que l’edició d’aquest any ha vist reduït el seu pressupost en un 40%.
I s’ha notat, sobretot en l’espectacle d’inauguració, protagonitzat per un bon mag però molt mal dirigit, amb una dramatúrgia inexistent i una il·luminació deficient que deixa en evidència que això de la Magie Nouvelle és una etiqueta per definir el camí que està fent la màgia per desencotillar-se del format revista, com en el seu moment el va fer el circ, encotillat per la pista circular, la vela, les feres i les convencions.
Primer a França i, poc a poc, a tot el món. La Magie Nouvelle són els mags que s’han adonat que només amb la màgia no en fan prou, que cal fer un pas més i han incorporat tècniques provinents del teatre, els titelles, el circ, el gest o la dansa, o tots a l’hora. Arts creuades en diuen a França. I fan anys que se’n fa. Els exemples contemporanis més destacats són Philippe Genty, Le Cirque Invisible de Jean-Baptiste Thierrée i Victoria Chaplin, o els treballs dels fills d’aquests, James Thierrée o Victoria Thierrée, per dir-ne només alguns.
En tot cas, portar Laurent Piron va ser una aposta i tota aposta comporta un risc. La FIMAG va en la bona direcció en l’intent de consolidar-se, però no pot retrocedir pel que fa a pressupost i pretendre mantenir el nivell d’excel·lència i el nombre d’espectacles. Estarem atents a la propera edició.
