Els propers dies 19 i 20 de desembre, Torroella de Montgrí donarà el tret de sortida a les activitats del programa Música i exili que impulsa el Departament de Cultura. Ho farà programant dos dies d’activitats centrades en homenatjar la figura de la cantautora, pintora i activista Teresa Rebull de la qual aquest 2019 es commemora el centenari del seu naixement.
La figura de Rebull, exiliada a França, continua essent encara avui un referent en relació a la lluita pels drets i les llibertats individuals i col·lectives. D’ella i sobre ella es parlarà en la jornada Dona i exili que tindrà lloc el proper dijous, 19 de desembre, a partir de dos quarts de set de la tarda al Museu de la Mediterrània. En aquest sentit, l’equipament acollirà en primer lloc una projecció del documental Ànima desterrada de la directora Susanna Barranco, una coproducció amb Televisió de Catalunya que repassa la vida de Rebull. Seguidament tindrà lloc un debat obert amb la pròpia Barranco, moderat per Miquel Bofill, i amb la participació de M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, i Alfons Quera, director del MUME – Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. Tots ells debatran a partir de la figura de Rebull sobre el binomi dona i exili entès com la invisibilització d’una realitat encara avui incòmoda.
L’endemà divendres, 20 de desembre, a l’Auditori Espai Ter (20.30 h), tindrà lloc l’estrena absoluta d’un espectacle inèdit coproduït per l’Espai Ter, el festival Barnasants (que l’any 2020 celebra el seu 25 aniversari) i l’Associació ADEP.CAT. Es tracta de Cançó i memòria, un espectacle on música i paraula es fusionen amb el fil conductor del jazz i que presenta un vestit llarg i sorprenent a algunes de les cançons més conegudes de Rebull (com Mocador d’olor o Paisatge de l’Ebre), i en presenta de noves a partir de textos i poemes inèdits de la pròpia Rebull.
La producció, que també s’enregistrarà en disc, en directe, aplega una dotzena de músics destacats de l’escena estatal (com el saxofonista Perico Sambeat o el contrabaixista David Mengual) i compta amb les veus de tres dones generacionalment contrastades: Raquel Lúa, Anna Roig i Laura Simó. El disc resultant d’aquesta sessió es presentarà a L’Auditori de Barcelona el dissabte 21 de març a les 21h en el marc de la programació oficial del festival Barnasants.
Sobre Teresa Rebull
Teresa Rebull (Sabadell, 1919 – Banyuls de la Marenda, 2015) és un dels personatges més atípics de la Nova Cançó. Era més gran que Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Ovidi Montllor (i per això li deien, amicalment, l’Àvia de la Nova Cançó). Va viure, bàsicament, a la Catalunya Nord, i va compaginar la seva dedicació a la música com a cantautora, amb moltes altres coses (per exemple, amb el ball o amb la pintura). Per això mai no va ser tan coneguda pel públic com alguns dels seus companys. I malgrat tot, els músics que van col·laborar amb ella en guarden un gran record.
De fet, el juliol de 2006, Rebull va rebre un gran homenatge, organitzat per Òmnium Cultural, en què van participar-hi molts dels seus companys d’escenaris: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Pascal Comelade…: Visca l’amor. Festa homenatge a Teresa Rebull.
Rebull va néixer a Sabadell el 21 de setembre de 1919. Els seus pares eren revolucionaris (ell comunista, ella anarquista). Rebull va haver de començar a treballar a una fàbrica tèxtil als 12 anys, però va estudiar a les tardes a cercles obrers d’esquerres. El 1936 va trobar una feina al Departament de Treball de la Generalitat i va començar a militar al POUM. Després dels Fets de Maig, va ser breument empresonada. En acabar la guerra, amb el seu company, Pep Rebull, va marxar a l’exili francès. El 1940 va tornar a Barcelona, però va decidir establir-se finalment a França amb el seu company.
A França va fer amistat amb André Bréton, Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Georges Brassens, i va col·laborar amb el maquis francès contra els nazis. Després de la guerra mundial, ocasionalment ja es va dedicar a la música. De 1968 a 1980 va optar per cantar en català. Va tenir contacte amb el moviment de la Nova Cançó i va fer concerts amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra…
Va musicar poemes de Joan Salvat-Papasseit, de Miquel Martí i Pol, de Jordi Pere Cerdà i de Maria Mercè Marçal (entre d’altres). En algunes ocasions va cantar a La Cova del Drac, on va tenir contacte amb Guillem d’Efak. A la transició es va incorporar al PSC, partit en el qual va militar fins el 2006.
A partir del 1980 només va cantar puntualment i es va dedicar principalment a la pintura, des de la seva casa de la Catalunya Nord. Allà va col·laborar estretament amb les escoles en català La Bressola. Va morir el 15 d’abril de 2015 a Banyuls de la Marenda.
