La setmana passada una tortuga careta (Caretta caretta) va nidificar per primer cop a la platja de Sa Riera de Begur. Aquest ha estat el primer cop que una tortuga careta ha decidit pondre els seus ous en un punt tan septentrional de la Península Ibèrica. És cert que l’any passat una tortuga va aturar-se a Platja d’Aro, tot i això, no hi va nidificar. Amb l’arribada d’aquesta espècie els responsables del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya es van traslladar fins a Sa Riera per estudiar aquest niu.
La coordinadora del grup i experta en tortugues marines, Elena Abella, reconeix que estan “il·lusionats” amb la posta que ha fet aquesta tortuga careta a la platja de Sa Riera. Elena Abella explica que és poc habitual que les tortugues nidifiquin en aquestes zones, tot i això, durant els últims anys s’ha anat produint un canvi quan es parla de la posta d’ous d’aquestes tortugues.
Aquesta tendència que ha anat variant al llarg dels últims anys es deu, principalment al canvi climàtic. “Aquesta és una colonització emergent”, explica la membre del Centre Tecnològic BETA. I aquest efecte no només s’està produint a la costa catalana, sinó que s’està estenent també per la costa francesa i la italiana, entre altres zones. Cal apuntar que el canvi climàtic també afecta la definició del sexe de les tortugues, ja que amb temperatures més càlides, el percentatge de femelles augmenta. Per això, en zones de nidificació estables, com Xipre, hi estan naixent més femelles.
A més, Abella apunta que les tortugues que nidifiquen en aquesta zona del Mediterrani és el primer cop que fan la posta en aquestes platges. Elena Abella afirma que des del món científic creuen que el mar catalano-balear és una zona d’alimentació dels juvenils de tortuga careta i, és probable, que madurin sexualment en aquesta zona. Amb la temperatura que s’està produint en els últims anys aquesta zona fa que sigui un lloc de posta ideal per aquestes tortugues. Aquesta colonització de nius de tortuga careta està creixent de manera exponencial en els darrers anys.
Aquesta tendència preveuen que segueix a l’alça. Per això, una de les voluntats de l’equip és normalitzar aquestes nidificacions a Catalunya i que els ciutadans i ciutadanes aprenguin a conviure i veure el valor d’aquestes nidificacions. A més, volen fer un seguiment intentant intervenir el menys possible.
El procés d’actuació
Elena Abella explica que el primer que hem de fer si veiem una tortuga careta és no molestar-la i trucar el 112. En el cas de trobar un rastre d’una possible tortuga, a part de trucar també al 112, cal evitar tocar el rastre, ja que podria indicar on es troba ben bé el niu.
Quan una tortuga decideix pondre els ous en una platja catalana, l’equip del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya es mobilitza per poder estudiar i assegurar la viabilitat de les cries. Elena Abella explica que quan reben un avís del 112 primer de tot han de comprovar que es tracta d’una nidificació de tortugues marines. Per això, contacten amb el ciutadà o ciutadana que ha fet l’avís al telèfon d’emergències. Un cop confirmat, si hi ha ous, femelles o cries, s’activa la Fundació CRAM i els companys de la Universitat de Barcelona. Així, l’equip treballa amb dos projectes que serveixen per analitzar i estudiar la nidificació de les tortugues i el seu desenvolupament: el Projecte Ingeni i el Turtle Nest.
Un cop alertats es desplacen fins al lloc de la posta, ja que han d’avaluar el lloc on hi ha els ous. Les postes solen ser en platges urbanes, amb certa activitat humana, i des de l’equip del Centre Tecnològic BETA avaluen si les platges són aptes pel desenvolupament dels ous: les platges han de ser una mica elevades per evitar els efectes d’un possible temporal, amb presència de vegetació, un alt grau d’humitat de la sorra, factors ambientals, etc. Normalment, intenten deixar el niu on ha nidificat la tortuga, tot i que alguns cops l’han de moure per evitar els efectes d’un possible temporal, per exemple. Des del grup també intenten diversificar la incubació de la posta.
A més, en funció de la mida de posta del niu, deixen un nombre determinat d’ous a la platja i la resta la porten a la incubadora. Elena Abella apunta que hi ha estudis que demostren que per sobre de 85 ous l’èxit d’emergència de les postes comença a baixar, és a dir, “els nius molt grossos no funcionen bé”. Per això, a Begur es van deixar 90 ous a la platja i 40 van anar cap al CRAM per incubar-los artificialment.
Les platges catalanes
Per protegir el niu de tortugues que queda a la platja els experts fan un tancat, a part de posar una xarxa, per evitar que depredadors, persones o gossos puguin alterar les condicions de desenvolupament dels ous. Tots aquests protocols i actuacions de localització i treball amb nius de tortugues marines estan estandarditzats i funcionen d’igual manera a la resta de zones on es localitzen aquests nius.
A més, Elena Abella també destaca l’alt grau d’urbanització i activitat que es produeix a les platges catalanes. Són zones amb una gran activitat humana i, molts cops, “els ciutadans no saben com actuar quan es troben amb una tortuga”, afirma l’experta. També estan estudiant com afecta la contaminació lumínica de les costes catalanes a la nidificació d’aquestes tortugues, tot i que es troba en una fase molt preliminar. La voluntat és fer platges més amables per la nidificació i conscienciar a la població sobre la importància de respectar la biodiversitat de les costes.
L’experta apunta que les zones de parcs naturals catalanes no solen complir les condicions òptimes perquè hi pugui nidificar la tortuga careta. En canvi, en platges altes i amb el gra de sorra més gruixut són els llocs idonis per la posta d’ous de tortuga marina.
La col·laboració a Begur
El niu de Begur els ha agafat per sorpresa, ja que és una zona on les temperatures són baixes per acollir nius de tortuga careta. Hi ha hagut nius situats a la zona de França que per les baixes temperatures no han sobreviscut. Tot i això, Elena Abella i l’equip tenen esperances que el niu de Begur aconsegueixi sobreviure i que els ous eclosionin a mitjans del mes d’agost, tot i que no és una data exacta perquè depèn de la temperatura que hi hagi.
Un cop es produeixi l’eclosió dels ous i les cries de tortuga vagin cap al mar, l’equip de l’UVic seleccionarà algunes cries per participar en el programa Head Starting, que permeten alliberar tortugues un any després amb una mida més grossa i amb un xip identificador per saber on han nascut. Aquesta informació és clau per saber si s’han de crear noves zones de protecció marina, veure on s’alimenten les tortugues o quins llocs escullen per nidificar.
Cal destacar que des del primer moment, autoritats, els cossos de seguretat i la població de Begur s’han mostrat interessats en protegir el niu i col·laborar amb els experts científics. Elena Abella celebra que la voluntat des del municipi sigui aquesta, ja que això ajuda a la conservació d’espècies com la tortuga careta.
El projecte Caretta a la Vista!
El projecte Caretta a la Vista! va néixer amb la voluntat de fer divulgació del que és la tortuga marina i mostrar el protocol d’actuació si la població es trobava una tortuga femella, un rastre o nius a les platges catalanes. Aquesta acció, però ha acabat evolucionant per assegurar la viabilitat dels nius i fomentar la gestió de conservació de l’espècie.
La voluntat, tal com explica Elena Abella, és poder conviure amb aquests nius de tortuga marina a les costes catalanes i aprendre a “estimar-los”. A més, i gràcies a la tortuga marina, Elena Abella observa que s’està demostrant que les platges són ecosistemes on hi ha una gran varietat d’espècies que necessiten aquestes zones per fer els seus cicles vitals. Per això, cal preservar aquests sistemes amb tots els elements que el conformen.
