Aquest dissabte passat es va inaugurar l’exposició sobre Josep Pallach “Per l’educació i el compromís social” al Museu del Suro de Palafrugell.
Tots dos havien estat membres de la resistència, ell pedagog, ella lingüista.
Vivim a l’era de la imatge i la immediatesa, no hi ha temps per aprofundir en res i el simbolisme ha pres l’hegemonia. Hem fet bandera de vells versos com No podem ser si no som lliures de Salvador Espriu, el mític Tot està per fer i tot és possible de Miquel Martí Pol, o La Llibertat de Margarit. Però fa tants anys que cridem ‘llibertat’ que ja comença a tenir un significat esvaït.
Pensar per dir, dir per actuar. Mantenir la coherència entre el que diem i el que fem. Sembla senzill, Pallach ho feia senzill, però a dia d’avui sembla ciència ficció.
Mentre veiem, que dins el marc actual, les coses possibles cada dia són menys, el que ens queda clar es que tot està per fer.
