Tot va malament. És un fet. Les males notícies, que hi son sempre, fan un efecte molt pitjor a tants pocs dies de Nadal, que ja sabem que és una època que causa una impressió que, a mesura que et fas gran, tendeix a ser més trista. Tot allò de que ja n’hi ha més que en falten que no pas que hi son. I tanmateix, jo que soc de natura poc histèrica, que el drama em fa vergonya, i que tendeixo a aferrar-me a les alegries petites perquè son les que salven el mon, us diré que sí, que tot va malament però que tenim sort, entre altres coses perquè hi ha bona gent.
En sé d’uns que s’han aliat per sufragar l’enterrament de la mort per grip d’un tercer, que la seva família no podia pagar el funeral. Sé de la gran mobilització durant tota una nit i un dematí per localitzar el fill d’una mare hospitalitzada i inconscient. Tenim la sort de ser un país petit farcit de gent voluntariosa, que si no hagués sigut per la preocupació i la cadena de gent de l’hospital, dels CAPS, d’atenció social, dels agents comunitaris de salut, trobar aquest noi hagués esdevingut una tasca molt més lenta i potser impossible.
Sé d’una administrativa que s’ha atardat en plegar per ajudar a una persona que no podia fer un tràmit perquè no en sabia més.
Sé d’una noia que cada setmana truca un home vell que coneix i que viu sol, amb qualsevol excusa només per saber si encara és viu, si necessita alguna cosa, i de pas fer-li companyia.
Sé d’una mà de gent que quan es pon el sol ara surten a mirar el cel i, admirats ho comparteixen, perquè se’n fan creus que sigui un espectacle tan bonic i abans no s’hi fixessin.
Sé d’un amic que m’envia fotos de pollets i de galls i lloques.
Sé d’una mare -la meua- que fa pollastre rostiu de Nadal el dia abans de Nadal, perquè el 25 no estarem junts.
Així que sí, tot va malament però la vida i el mon segueixen essent extraordinaris.Tant de bo l’any vinent per tots tot encara igual però en molt millor. Bon Nadal, manyacs! Que vagi molt bé!
