El Servei Català de Trànsit (SCT) va interposar 758.659 multes per excés de velocitat arreu del país l’any passat, és a dir, una mitjana d’una sanció cada 42 segons. L’import reclamat per l’autoritat als infractors en total va arribar als 83 milions d’euros. Les xifres són similars a la mitjana dels deu últims anys, segons dades del SCT obtingudes per l’ACN. En declaracions a l’Agència, l’autoritat nega un afany recaptatori i justifica els 200 radars en funcionament, 40 dels quals, de tram, amb una reducció d’accidents amb morts o ferits greus “d’entre el 65% i el 80%” a les zones on hi ha cinemòmetres. El de tram de l’AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) i el de la C-31 a Castell d’Aro (Baix Empordà) són els que més multen a Catalunya.
Segons les mateixes dades, els dos radars van caçar gairebé 60.000 conductors l’any passat cadascun, cosa que s’ha traduït en multes que, en global, superen els 13 milions d’euros (MEUR). De mitjana, cada dia tant un radar com l’altre arriben a fotografiar uns 160 vehicles que superen els límits de velocitat.
El radar de tram de l’autopista a les Terres de l’Ebre és, de fet, el que més va multar de tot Catalunya. Situat en sentit nord, va posar fins a 59.036 sancions durant el 2022, que traduïdes en xifres sumen un import de 6,6 MEUR.
Per darrere d’aquest, l’altre radar que més multa ja s’ha convertit en tot un clàssic. És el que es troba a la C-31 en sentit nord, just després de la sortida que porta cap a s’Agaró i Castell d’Aro. Aquí, el límit de velocitat és de 80 km/h i, durant el 2022, va posar 57.927 sancions (que traslladades en euros sumen 6,52 MEUR). I, de fet, si es mira l’històric, les multes de velocitat en aquest punt del Baix Empordà no han parat de créixer en els últims cinc anys. El 2021, amb aquest radar es van interposar 44.293 sancions. El 2020, en plena pandèmia, la xifra va ser de 27.349; el 2019, de 22.434; i el 2018, de 16.401.
Molts conductors ocasionals passen pels radars més sancionadors
El de l’AP-7, en direcció Barcelona, i el de la C-31, en direcció a Palamós, són els que han detectat més infractors en el conjunt dels últims deu anys, entre el 2013 i el 2022, amb 469.281 i 368.490 sancions, respectivament.
El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat del Servei Català de Trànsit, Òscar Llatje, justifica la incidència especialment alta en els dos punts, i particularment en el de l’AP-7, explicant que el percentatge de conductors habituals que ja coneixen on són els cinemòmetres comparat amb la gent de pas “és molt petit” comparat amb altres zones amb menys multes registrades. El de la C-31, una zona turística, també té un alt component de conductors ocasionals.
A més, són “autopistes, vies molt rectes”, amb una “conducció molt còmode”, cosa que fa que baixi la sensació d’estar conduint a molta velocitat. En el cas del de l’AP-7, entre els quilòmetres 343 i 325, s’hi afegeix que hi ha un cartell d’inici de radar tram, però no un de final. Aquesta circumstància, que està “feta expressament”, segons Llatje, provoca un “cert component de relaxació” al cap d’uns quilòmetres d’entrar, cosa que porta a la infracció a alguns conductors.
200 morts l’any per sinistralitat a les carreteres, 400 menys que l’any 2000
El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat defensa la utilitat dels cinemòmetres en aquests punts, argumentant que el de l’AP-7 ha reduït un 79,5% els accidents amb morts o ferits greus en els 18 quilòmetres del tram, mentre que en els tres quilòmetres que envolten el de la C-31, la reducció és del 93,5%
De fet, creu que les acusacions d’afany recaptatori ja són “residuals” i que la reducció de la sinistralitat on hi ha radars es pot enfilar al 80% “si el radar està posat bé”. En conjunt, recorda que l’any 2000 es registraven uns 600 morts l’any per accidents de trànsit, i ara les xifres es mouen en les 200.
El pòdium de radars més sancionadors el 2022 el completa l’antic cinemòmetre de la C-17 a Centelles, en sentit Barcelona, amb 36.099 multes i 3,8 MEUR en sancions. A Osona, també en destaca un altre, situat a la mateixa carretera a l’altura de Seva -en aquest cas, en sentit Vic- que l’any passat va caçar 21.656 infractors, amb multes per valor global de 2,24 MEUR.
Precisament, a principis de l’any passat, el canvi de límit de velocitat dels 100 km/h als 80 km/h va agafar molts conductors desprevinguts i va traduir-se en nombroses queixes per l’allau de multes que els van arribar. En aquest punt, entre Aiguafreda i Tagamanent, Trànsit va activar a l’estiu un nou radar de tram. Comptant un i altre sentit, aquí les càmeres instal·lades als pòrtics que creuen la calçada van posar 13.680 multes (per valor d’1,39 MEUR).
Superant la ratlla de les 20.000 multes l’any
A banda d’aquests radars, n’hi ha quatre més a Catalunya que l’any passat van superar la ratlla de les 20.000 multes. Són els de l’AP-2 a l’Albi (Les Garrigues) amb 22.994 sancions per import de 2,68 MEUR; el de la C-31 a Calonge (Baix Empordà), situat precisament a pocs quilòmetres del de Castell d’Aro en el mateix sentit, que va sumar 22.948 multes per valor de 2,6 MEUR, el de l’autopista AP-7 a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), amb 20.822 sancions de velocitat i 2,49 MEUR d’import global, i el de la C-31 a Badalona (Barcelonès), en sentit nord, amb 20.636 multes i 2,32 MEUR exigits.
Per contra, a l’altra banda de la balança s’hi situen aquells radars que menys multen del país. Segons recull l’estadística, durant el 2022 hi va haver tres cinemòmetres que no van arribar a les cent sancions anuals. Són el radar de tram de la C-66 a Sant Joan de Mollet (Gironès) en sentit Corçà (Baix Empordà) amb 52 multes; el de l’N-260 a El Pont de Bar (Alt Urgell) amb 69 sancions, i el de la B-124 a Castellar del Vallès (Vallès Occidental) amb tan sols 10 multes.
En el conjunt dels 10 anys entre 2013 i 2022, el de l’AP-7 a l’alçada d’Amposta encapçala el rànquing, (469.281 multes), seguit del de la C-31 a Castell d’Aro (368.490), el de la C-31 a Badalona (207.170), un a l’AP-7 a l’alçada d’Ulldecona direcció València (203.933) i el de l’AP-2 a l’Albi (173.857).
Gairebé un 40% dels imports del 2022, encara pendents de cobrar
El procés per cobrar les sancions, però, depèn de diferents factors. D’entrada, la multa es notifica al titular del vehicle (que no sempre és qui anava al volant). S’obre llavors un termini que s’allarga fins als 45 dies abans no s’entri en fase executiva, que pot acabar en embargament. Si la sanció es paga dins els 20 primers, hi ha un descompte del 50%. Llatje concreta que hi ha diverses circumstàncies que alenteixen o acaben impedint abonar les quantitats corresponents, com ara els recursos, que poden resultar guanyadors, “una tramitació lenta”, la mort de l’infractor o bé “multes que prescriuen”. A més, quan s’arriba a la fase executiva se n’ocupa Economia i no computa a l’estadística de Trànsit com a cobrat.
També s’ha de tenir en compte si el conductor és estranger o no, cosa que pot allargar el procediment i acabar en no-res. Llatje comenta que, des de fa anys, una empresa externa contractada per la Generalitat és qui se centra a aconseguir que els residents a altres països de la UE abonin els càrrecs derivats de les infraccions, tot i que fa “entre un i dos anys” que el concurs està pendent d’adjudicació.
Segons va concretar el Govern arran d’una pregunta parlamentària el juny passat, amb independència de l’any en què es va obrir l’expedient, durant el 2022 l’import que es va recaptar per multes de velocitat ha estat de 59.442.796 euros. Amb tot, segons mostren les dades de Trànsit, a data d’aquest agost, la sumada pagada pels conductors en concepte d’infraccions del 2022 fins al moment és de 25 MEUR, lluny dels 83,2 MEUR imposats, i es consideren com a pendents 32,1 MEUR (38,6%). Actualment, l’autoritat de la xarxa viària catalana també està a l’espera de cobrar un 31,9% de l’import d’expedients del 2021, un 26% referents al 2020, i entre un 13% i un 21% pel que fa als anys 2013 a 2019. En total, s’han reclamat 841,7 MEUR per les 7.603.871 multes imposades en tota la dècada, i l’import pendent és del 21,3%.
Control dinàmic de la velocitat, el futur
D’altra banda, Òscar Llatje expressa que cada any hi ha el projecte d’afegir més radars, “a cinc o sis ubicacions”, però de vegades això no és possible amb l’eficiència que voldrien pels “processos administratius” que comporta i l’abastiment d’electricitat per a l’aparell, que se situa sovint a llocs “remots”. Amb tot, deixa clar que no és un problema de fons, ja que “els diners dels radars van a posar nous radars”, entre altres iniciatives de seguretat viària.
També destaca que tant en el present com en els propers anys, el “control dinàmic” agafarà força, és a dir, detecció d’excessos de velocitat d’una manera més flexible que els radars fixos. Per exemple, amb la policia, “mitjans aeris com drons o helicòpters”, o radars mòbils sense necessitat que hi hagi agents. Segons ell, cal “pedagogia” perquè els conductors sàpiguen que “han de complir sempre”, i no només quan hi ha un cinemòmetre. “Sembla que fora del radar, és un ‘fes el que vulguis'”, afegeix.
