Cada matí, centenars de persones intenten moure’s per l’Empordanet sense cotxe. I cada matí, el desànim es repeteix: autobusos que passen de tant en tant, trajectes eterns, preus poc competitius i una xarxa de transport públic que sembla dissenyada per desincentivar-ne l’ús.
Intentar anar de Palafrugell a Girona amb transport públic és un autèntic repte. Horaris dispersos, combinacions impossibles i freqüències que no responen a la realitat de la gent que treballa o estudia. I si parlem de moure’s entre pobles? Això ja és ciència-ficció. Molts municipis queden pràcticament incomunicats si no tens vehicle propi.
La paradoxa és evident: en plena emergència climàtica, quan tot ens empeny cap a models de mobilitat sostenible, aquí seguim sense alternatives viables. Es parla molt de turisme sostenible, però si un visitant vol arribar a Pals, Begur o Peratallada sense cotxe, la seva experiència serà qualsevol cosa menys fàcil.
Les queixes són constants. La gent jove, els estudiants i la gent gran són els més afectats. Però el problema no és nou, i les solucions tampoc arriben. Per què no es reforcen les línies? Per què no s’adapten els horaris a la realitat laboral i educativa? Per què el transport públic segueix sent l’última opció quan hauria de ser la primera?
L’Empordanet necessita una mobilitat digna, sostenible i eficient. No podem seguir depenent del cotxe per a tot. I si volem pobles vius i connectats, el transport públic no pot ser una utopia.
És hora de passar de les excuses a les solucions.
