Dues dones i un home van ser jutjades per bruixeria al Baix Empordà. Així ho explica l’Atles de la cacera de bruixes, un web fruit d’una investigació sobre els judicis de bruixeria celebrats als segles XV-XVIII a Catalunya i Andorra.
Al Baix Empordà, van ser tres persones: Anna Masona va viure al Baix Empordà entre el 1551 i el 1614. L’any 1565 es va celebrar un judici al tribunal Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona que va dictar sentència de desterrament. L’altra dona va créixer a Romanyà de la Selva una mica més endavant: en el període històric del 1615 al 1630, va ser jutjada en concret l’any 1619 pel tribunal Senyoria de Bàsccara del bisbe de Girona. Es deia “Na Vilara” (àlies la Cuquineta) i va ser morta a la presó.
Antoni Puig fou un dels homes jutjats per bruixeria a Catalunya. Era de Fontclara (Palau Sator) i també va ser jutjat l’any 1606 pel Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona. La sentència van ser assots i reclusió.
L’Atles de la cacera de bruixes és el web més complet que existeix sobre els judicis per bruixeria celebrats als segles XV-XVIII a Catalunya i Andorra, on es mostren per primer cop els esdeveniments, els anys i els llocs on van succeir, així com les persones i institucions que hi van participar. Aquest atles històric conté un mapa interactiu i un cens del total de persones, dones i homes, jutjades per crim de bruixeria al nostre país. La informació ha estat extreta de la base de dades, encara inèdita, confeccionada al llarg dels darrers deu anys per l’historiador Pau Castell Granados (IRCVM-UB).
Des de la revista SÀPIENS, han organitzat la campanya #NoErenBruixes. Segons manifesten, “la cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció”. Des de SÀPIENS, han explicat que han impulsat aquest acte de justícia històrica per recuperar la memòria d’aquelles dones, dignificar-les i reivindicar totes aquelles que han estat reprimides al llarg de la història.
El web (concepte, mapa, interactius i textos) ha estat realitzat per Caterina Úbeda i Sandra Lleida, amb la col·laboració i l’assessorament de Pau Castell, autor de les fitxes d’Andorra.
