El dissabte 5 de setembre del 2015, segons El Punt Avui, van trobar dos misteriosos esquelets sense cap durant una excavació arqueològica a l’església de Sant Romà de Sidillà, a Foixà, al Baix Empordà. La troballa la van fer l’equip d’arqueòlegs dirigits per Gisela Ripoll.
Van trobar un esquelet a la zona del porxo de l’església i els arqueòlegs van concloure que el cadàver estava en un context arqueològic contemporani, en un lloc ple de bardisses, pinassa, sorra, pedres, teules i materials ceràmics contemporanis. Segons els arqueòlegs, el cos hauria estat dipositat allà entre el 1986 i el 1998. Aquestes restes les van extreure el mateix dia però més tard van descobrir-ne un segon, i els arqueòlegs van avisar l’alcalde de Foixà, Josep Oliveras, i els Mossos d’Esquadra de la Bisbal i es va activar el protocol judicial.
Els cadàvers els van portar a l’Institut de Medicina Legal de Girona per fer les anàlisis forenses corresponents. De totes maneres, els arqueòlegs ja havien fet les primeres anàlisis al mateix lloc on els van trobar. Van concloure que el primer cos, que no tenia ni el crani ni les extremitats, corresponia a un home major de 40 anys, i que l’artrosi detectada a la columna denotava que havia fet un treball físic continuat. Els experts no van trobar senyals d’esquarterament però tampoc van trobar explicació de com es va desmembrar el cos, per quedar sense cap i extremitats, tenint en compte que la part de la columna i les vèrtebres estava perfectament articulada. Els arqueòlegs van pensar que el cadàver el podrien haver traslladat d’un altre lloc i quan encara no estava en un estat de descomposició gaire avançat.
El segon cadàver era d’una dona també major de 40 anys i en aquest cas l’esquelet, que tampoc tenia crani, conservava els ossos de les cames i part dels braços, però estava completament desarticulat. Això va fer pensar que també s’havia mogut aquest cadàver de forma intencionada i que aquell lloc era una segona sepultura. Al seu voltant, van trobar una desena de denes que podien ser d’un collaret o braçalet de fusta i, sota l’esquelet, hi havia unes tisores metàl·liques.
Els metges forenses no van trobar indicis de criminalitat, que en aquest cas només s’haurien pogut detectar a través de traumatismes molt clars o possibles impactes a costelles o vèrtebres. D’altra banda, la falta dels cranis, i per tant de les dentadures, tampoc permetia fer un estudi odontològic que hagués pogut aportar dades per a la identificació dels cossos. Els forenses, això sí, coincideixen amb els arqueòlegs que els cadàvers venien d’una altra sepultura i van calcular que la mort dels individus hauria estat almenys 50 anys abans de la troballa; és a dir, que en cas que es tractés d’una mort criminal seria un cas prescrit judicialment, ja que superaria de molt els 20 anys. Amb aquest informe, el jutjat de la Bisbal va tancar la investigació.
No obstant, un dels arqueòlegs que van participar en aquella excavació, Ot Ordeig, creu que s’hauria de fer una investigació més en profunditat dels esquelets, doncs no van ser sotmesos a la prova del carboni 14 per precisar la seva antiguitat, ni tampoc se’ls va extreure ADN per identificar-los en cas que es corresponguessin amb desapareguts relativament recents. Les restes, però, es van dipositar a l’Institut de Medicina Legal, sense cap ordre d’inhumació ni destrucció per part del jutjat.
