“El meu present és una vida paral·lela al meu passat, perquè sempre visc aquell passat com si el visqués ara”; així es manifestava Teresa Juvé a l’hora de donar tot el sentit al seu llibre “Tu ets jo” perquè eren paraules que molt sovint li repetia el seu marit, Josep Pallach; i hi afegia “entre nosaltres no hi havia secrets; jo ho sabia tot d’ell i ell de mi. Jo era el seu mirall; ell em veia dins seu i jo era dins d’ell”.
El recent comiat de la Teresa, després dels quaranta vuit anys de la mort del seu marit, ens apropa -encara molt més- a uns valors i tarannàs extraordinaris; una dona culta, molt intel·ligent, entranyable, seguirà amb ell, ara en el mateix cementiri civil d’Esclanyà.
Reposin en pau, juntes per sempre, aquestes dues persones exemplars.
Que tingueu un molt bon dia.
