Benvolguts oients de Ràdio Capital, aquests darrers dies tres articulistes d’aquesta secció han fet diferents comentaris sobre el turisme. Un d’ells, en Josep Taberner, es decantava per exposar un dels problemes que comporta: la saturació. Ell la concretava en la saturació del CAP de Pals durant l’estiu.
El segon, l’Adrià Pujol, adoptava una posició més neutral, més de centre, si ho volen. L’Adrià deia una obvietat. Afirmava que el turisme té avantatges i incovenients, i es quedava en el dubte de com podem trobar un equilibri entre el turisme i les molèsties que pot portar. Però sobre aquest tema, com tants d’altres, es poden dir alguna cosa més que obvietats?
El tercer, en Martí Sabrià, també en deia. Després de rebatre l’exemple d’en Josep Taberner amb l’argument -a mi em sembla que parcial- que qui paga la despesa turística són els mateixos turistes, apuntalava el turisme indicant que és incontestable que de turisme tots en volem perquè també tots en som.
Doncs bé, com que parlem de turisme, com que tots diem obvietats i, com que avui a casa nostra, turisme a vegades vol dir saturació, suposo, soferts i estimats oients de Ràdio Capital, que no els vindrà d’un altre punt de vista. Endavant, doncs. I perdonin que els atabali. El fet és, però que jo de turisme no en vull tant com n’hi ha i que de turista tampoc no ho he estat tant com altres. També en això hi ha graus i és de graus del que estem parlant.
Estic segur, però que ningú no vol tant de turisme a la Selva i a l’Empordà com pateixen avui a Mallorca, que ningú no vol tantes cues a les carreteres, tanta destrossa al litoral, tantes masses de gent emplenant carrers i platges, tanta oferta de patacada. He dit Mallorca perquè, naturalment, per mi era molt més còmode que no pas dir Lloret. Però, vinga. Ja ho he dit.
I ara que ho he dit, m’afanyo a explicar que no tinc cap dubte que a Lloret fa temps que hi ha gent que està lluitant per tenir el que anomenen turisme de qualitat, aquesta qualificació màgica que fa més de mig segle que es repeteix i que a mi em fa l’efecte que no acabem de saber concretar. Posaré alguns exemples, a parer meu, bastant obvis. Pals m’agradava més com era fa vint anys, sense tantes cases cap a la banda del Vernegar o de Ràdio Liberty. Begur, també. I ja sé que no es pot tornar enrere. Però bé ens hauríem de poder posar d’acord a no fer gaire res més a l’engròs. I tampoc segons què a la menuda. A mi no m’agraden les noves construccions que han fet a llocs com Llofriu, Albons, Casavells o Sant Julià de Boada, que trenquen la imatge que en teníem. I no m’agraden els xalets de luxe que estan fent a Vulpellac, a la banda del puig de Sant Ramon.
Vostès també pensen com jo? Pensen que és millor que no creixem gaire més, que no allarguem cap autopista i que no fem cap gran infraestructura més, que no trinxem cap poble o cap gran zona més, que més aviat desfem i no que fem?
