Un estiu més hem llegit i escoltat com desenfeinats experts en no res, doctorats en la teoria de la conspiració, han pontificat sobre la malignitat de l’activitat turística a la Costa Brava. La majoria son bons coneixedors de la zona, atès que hi van comprar una casa adossada, per l’estiueig i alguns ponts i també perquè els nens que ja son grans, vinguin els caps de setmana amb els amics, deu o dotze, perquè encara que la casa es pertita i només té dues habitacions hi ha una mica de garatge on han instal·lat unes lliteres per a quatre més i la resta fan servir el sofà de la sala menjador que es gran i molt còmode. Total venen a divertir-se i dormen ben poc, que son joves.
Ho van fer, comprar la casa, justament la vigila que s’arribés al límit. La seva es una edificació que encaixa bé a l’Empordà. Es discreta i també era tranquil-la fins el dia que es va fer la segona fase de la mateixa promoció, que per cert el promotor no els va dir que farien i la veritat ells no s’havien fixat en el rètol de 24 m2 que ho anunciava a peu de carrer.
Es clar que aquesta segona fase ja era sobrera. No calia fer més cases en aquell rodal. Precisament uns dels que han comprat una de les cases del davant, son uns coneguts de la seva dona, – van al mateix gimnàs. Ho van fer tres setmanes més tard, sobre plànol, i ara un cop l’edifici ha estat acabat, es veu clar que la nova renglera fa nosa i tapa aquells vistes magnifiques i aquells pins blancs tan macos, que hi havia abans de fer aquest segon bloc.
Podria semblar el guió d’un petit gag televisiu d’estiu, però es la simple constatació de fets que mereixen grans titulars i molt d’espai dels diaris convencionals o dels digitals durant aquests mesos.
El mal de tot és sempre el turisme en majúscules sense distingir mai de quin turisme parlem. Del residencial que és el que ocupa el 85 % del territori, amb habitatges que no corresponent a la població resident i censada, o tots els hotels de la província que posats de costat es podrien encabir en dos camps de golf.
Cal una profunda reflexió sobre el turisme, sobre l’urbanisme, sobre l’ordenació de la franja litoral, sobre la sostenibilitat i la capacitat de càrrega del territori, però cal fer-ho de manera seriosa. La responsabilitat és de ben segur de l’administració pública, que fa anys que juga al qui dies passa anys empeny, i que compta l’èxit turístic pel nombre de visitants, vinguin d’on vinguin, gastin el que gastin i es comportin bé o molt malament
