Catalunya, i en concret la Costa Brava, és un territori on el turisme i els ingressos que se’n deriven, són claus per a l’economia del país.
No sols els càmpings i hotels, sinó també apartaments, supermercats i empreses esportives i d’esplai són les entitats que donen feina i reben recursos dels turistes que visiten els nostres pobles.
Una informació que és evident és que entre els mesos de maig i setembre es dispara la diferència entre la “població real” i la “població empadronada” en molts municipis, sobretot de la costa.
D’entre els pobles del Baix Empordà, Pals és el municipi que encapçala el rànking percentual de “població estacional”; segons estudis d’IDESCAT Pals multiplica per cinc el número de persones que hi viuen temporalment en relació amb els que hi estem empadronats i hi vivim tot l’any.
Ben sovint es fa la proporció segons l’increment de deixalles que genera el municipi, entre hivern i estiu. I aquest barem ja ens planteja un element de la qüestió: és necessari que la Generalitat doti d’eines i de recursos els respectius ajuntaments per tal que es puguin garantir els serveis bàsics.
Començant per l’aigua, i continuant pel subministrament elèctric o l’accés a internet.
Però, també, en els Centres de Salut, en els cossos de seguretat, en les brigades municipals o en els mateixos serveis de neteja i de recollida de deixalles.
O algú es pensa que un CAP funciona de la mateixa manera si ha d’atendre 1700 persones o vuit mil? La resposta és que no.
I la pregunta següent és: “Tot això qui ho paga?”
