La Guerra d’Ucraïna va començar fa just un any i la comunitat del Baix Empordà, entre d’altres, es va mobilitzar per enviar ajuda al país. Des de Ràdio Capital de l’Empordà vam seguir el comboi format per la Penya Blaugrana de Monells i l’associació Galgos 112, amb el suport de membres de l’EREC, que va viatjar fins a la frontera ucraïnesa per tal de portar ajuda humanitària i veterinària a Ucraïna i tornar a un grup de persones refugiades. Un any després, hem pogut parlar amb alguns membres i organitzadors d’aquest comboi: en Benet Cuyàs, de la Penya Blaugrana de Monells; la Núria Murlà, de l’associació Galgos 112; i la Txell Cisterna.
En Benet Cuyàs explica que la idea d’organitzar aquest comboi d’ajuda humanitària va sorgir anant a veure un partit de bàsquet al Palau Blaugrana. “Vam aturar-nos en una estació de servei i allà hi vam veure un autobús ple de refugiats ucraïnesos”, afirma en Benet Cuyàs. Havien fet 48 hores de viatge i els estaven esperant a Barcelona. Va ser llavors quan en Benet Cuyàs va parlar amb la Núria Murlà i van començar a organitzar-se per fer un primer viatge a la frontera. La Núria Murlà explica que “ja ens teníem fitxats amb en Benet i sabíem que seríem bons companys de viatge”.
Una idea i el viatge
Al principi la idea era anar a buscar refugiats que escapaven de la Guerra. Tot i això, van aprofitar el viatge d’anada per portar, principalment, medicaments, material per nadons i menjar per animals. Des del primer moment moltes persones van decidir implicar-se d’una manera o altra a la iniciativa, com el cas de la Txell Cisterna. La Txell va escriure a la Penya Blaugrana per unir-se al viatge: “Si m’hi voleu, em faria molta gràcia venir”. La resposta solidària va ser immediata per part de la societat. Per finançar el viatge, sobretot per la benzina, van rebre més de 30.000 euros.
Les xarxes socials, tant de la Penya Blaugrana com de l’Associació Galgos 112, van ser claus. Des d’allà podien mostrar cap on anava el material recaptat, recollir alguns moments importants de l’expedició o promoure la causa.
L’arribada a la frontera
La Núria Murlà reconeix que els dos viatges que van fer a la frontera van ser completament diferents. En el primer viatge, “anàvem una mica a l’aventura”, afirma la Núria, “però anàvem conscienciats amb el que ens podíem trobar”. Van veure coses que no havien vist mai, però els va sortir tot “molt rodat”.
Aquella primera expedició es va fer 15 dies després de l’esclat de la Guerra i Polònia, el país fronterer amb Ucraïna, ja s’havia organitzat. Un dels llocs de recollida de refugiats ucraïnesos era al centre comercial de Przemyśl, un lloc net i on la gent dormia i menjava. Allà els identificaven, sense gaires tràmits, i van poder recollir refugiats que tenien algú que els esperava a Espanya. Durant la tornada, tant la Núria com en Benet i la Txell sabien que tornarien a la frontera.
El segon viatge, però, va ser diferent. Dues setmanes més tard de l’inici del primer trajecte, van tornar a agafar les furgonetes per anar a la frontera. Polònia, tot i ser un país amistós i bolcat en la causa, s’havia militaritzat molt. La Núria Murlà també recorda l’arribada al centre comercial, on ja no es podia entrar i, a més, havien de buscar persones amb les quals ja havien contactat.
Per acabar d’omplir les furgonetes, els van dir que havien d’anar al camp de refugiats de Nacions Unides de Medyka, on hi havia persones sense un destí concret. “Allà la imatge va ser totalment diferent”, relata la Núria Murlà. Estava ben organitzat i oferia els serveis bàsics pels refugiats. Tot i això, la situació al camp de refugiats era de “penúria, misèria i de gent realment abatuda”.
Els refugiats
En Benet conta que encara té contacte a través de les xarxes socials amb alguns refugiats que van portar al Baix Empordà. La Núria i la Txell també mantenen el contacte amb alguns dels refugiats que van venir amb els dos viatges.
La majoria de persones que van viatjar amb el comboi van decidir tornar a Ucraïna. La Txell Cisterna reconeix que “van deixar una gran part de la família al país” i, a més, “tenen un gran sentiment de patriotisme envers Ucraïna que a mi em va costar molt d’entendre”. A més, la Núria Murlà afirma que “moltes persones no s’havien, ni tan sols, plantejat deixar el país”, per això molts acaben tornant. Cal recordar que els homes, exceptuant alguns casos, es van haver de quedar a Ucraïna per lluitar i moltes famílies van acabar dividides.
L’ajuda no s’atura
Gairebé un any després d’aquests dos viatges, l’ajuda per part de la Penya Blaugrana de Monells i l’associació Galgos 112 no s’ha aturat. Tot i això, la Núria Murlà admet que es fa de manera diferent. “És més efectiu de la manera que ho fem ara”, reconeix la Núria. De moment, fan transferències a un contacte que tenen a Polònia, la Maria, i és ella l’encarregada de comprar medicaments, productes d’higiene femenina, productes per nadons i menjar pels animals.
Un conflicte que no acaba
Després d’un any de conflicte, l’acord sembla que no arriba. I tot i que en Benet, la Núria i la Txell tornarien a repetir el viatge, no tenen les mateixes sensacions que a l’inici. En Benet reconeix que està decebut i afligit, “perquè des d’un bàndol i de l’altre no els hi interessa del tot que acabi aquest conflicte”.
La Txell explica que “no hem deixat de sentir empatia per les persones que estan patint aquesta situació”. Tot i això, s’ho miren d’una altra manera. La Núria afegeix que aquesta Guerra “la vam sentir més propera”. Per això, no es podien quedar de braços plegats i van decidir ajudar.
“Sí que és veritat que van passant els mesos i els mesos i la cosa no millora. El conflicte es queda enquistat perquè ja els hi està bé”, afirma la Núria. Conclou que ara mateix “nosaltres no podem solucionar el problema, però qui el pot solucionar ja li està bé tal com està”. Al final la Guerra entre Rússia i Ucraïna ha passat a ser un altre conflicte geopolític del món actual que s’ha quedat enquistat.
Recupera el reportatge ‘Diari d’un comboi de rescat’
Diari d’un comboi de rescat: Dia 1, de la Bisbal a Karlsruhe
