Prepareu-vos, que avui vinc inflat com un gall d’indi. Ahir, es va fer públic el jurat dels Premis RAC, que en el seu veredicte ens ha premiat amb una menció a l’excel·lència pel programa “Govorit Radio Svoboda” que vam emetre des de Pals, el 26 de març del 2016.
Tot plegat em fa molt feliç per diversos motius que passo a enumerar:
En primer lloc, perquè els Premis RAC representen els guardons més importants del país, en l’àmbit de la ràdio. En segon terme, perquè nosaltres ens vam presentar a la categoria de millor programa de ràdio local i el jurat ens ha fet saltar d’allà, per portar el nostre programa a la categoria que reconeix l’excel·lència i això significa qualitat, rigor i professionalitat. En tercer lloc, perquè compartim categoria amb el mític “Cap nen sense joguina” de la Cadena Ser, i amb la transmissió deel Barça juga a RAC 1 que va narrar la remuntada històrica del Barça davant del PSG. És a dir, compartim categoria amb la primera divisió de la ràdio del país. Quart. Perquè tot i que hem celebrat 15 anys, en fa només dos que fem projectes com aquest i els dos que hem presentat a diferents premis, els dos s’han emportat algun reconeixement. Cinquè, perquè ja sabíem que som bons, però ara a més, ho diuen els que porten més temps i sisè, perquè a més del programa, el jurat ha fet menció explícita a l’exposició paral·lela que vam muntar sobre Radio liberty.
I acabat el resum dels motius de felicitat, vull felicitar l’equip de la ràdio. D’entrada, a en Juli. El soci, el company i amic de batalles, al que poc després de posar en marxa Ràdio capital, no va tenir manies a l’hora de sumar-s’hi. Ell és el que ha mantingut la ràdio en marxa tot aquest temps. En Toni. El vam entabanar el maig del 2015. Nosaltres necessitàvem algú que ens ordenés les idees i ens aportés el criteri periodístic. És un pesat, perquè abans de comprar cap idea astral de les que plantegem, li dóna mil voltes i ho ha de tenir claríssim. Però suposo que la conseqüència d’això, és que et facin saltar de categoria i et qualifiquin “d’excel·lent”. Crec que fem un tàndem fantàstic. A la Sílvia. També hi és des del primer dia i no va dubtar ni cinc minuts a prestar-nos la seva veu i la seva experiència, perquè des del primer dia li vam dir que només volíem el millor. En Martí és la persona més bona que us podeu tirar a la cara. Si hi ha algú motivat és ell i s’apunta a un bombardeig. El que no sap ho aprèn i el que sap ho comparteix. En David va començar amb les eleccions municipals del 2015 i sent el projecte de Ràdio Capital com si fos seu i per això li dedica hores, ganes i un talent enorme. En Dani no ho sap, però si hi ha algú al grup que prendrà el relleu a l’hora de prendre la iniciativa és ell i és gratificant saber que hi ha algú com ell. A en Marc Clapés el vam conèixer pels Indians del 2015. Venia de Ràdio Begur i en acabat ens va dir que també volia fer coses amb nosaltres. És un freak, però té més talent del que ell utilitza. També tenim en Josep Lluís Vidal. Em va contactar a través del facebook uns dies abans del programa, perquè li agradava la iniciativa i tenia ganes d’afegir-s’hi. I clar… aquí vas pringar, JL? I la Rita Valero. Casa seva és Ràdio Palafrugell, però pels Indians i pel Govorit els hi va fer una mica el salt per poder venir. Aquest reconeixement és també seu.
Però el jurat dels premis RAC, també ha reconegut especialment l’exposició restrospectiva que vam fer en paral·lel al programa. I heu de saber que aquesta expo, va sortir d’una idea esbojarrada de l’Alba, la meva parella, mentre compràvem un pollastre a l’ast. Ella va tenir la idea, que ella mateixa, juntament amb l’Elisenda, la responsable de la imatge gràfica i el disseny de casa nostra, es van encarregar de dissenyar i implementar juntament amb l’ajuda de la Trini (la companya d’en Juli) la meva mare (que ens va venir a veure i a ajudar a repartir programes de mà) o en Marçal i en Bernat, els fills d’en Toni i la Sílvia, que van venir cada dia que preparàvem tota aquest envolat.
Quan em refereixo a Ràdio Capital, sempre parlo de família i com veieu, en aquest cas, és literal. Perquè fem les coses amb el rigor professional que ens hem marcat, però sobretot, amb la cura i l’estima que es fan les coses artesanes, manuals o familiars. Perquè no som una cadena, som un petit comerç i el que venem no és a l’engròs, sinó que ven la cosa propera i feta a mà. I per això el reconeixement que ens han donat per a Govorit Radio Svoboda, fa referència a l’excel·lència.
Crec que aquest programa està més que amortitzat. Quan el vam acabar, estàvem contents per la feina feta. Quan el vam tornar a escoltar, ens vam emocionar per que havia suposat i ara que ens l’han reconegut, per segona vegada consecutiva la felicitat és absoluta.
Gràcies Govorit Radio Svoboda i llarga vida a Ràdio Liberty
