Eren quarts de deu del vespre, que sopava amb dos amics quan em va trucar la seva parella per dir-me que en Juli Pedrero, que feia tres anys que lluitava contra el càncer, ens havia deixat. Em va sorprendre perquè tot i que el seu estat no era bo, se’ns deia que no estava tot perdut. El shock va ser enorme i encara avui i per molts anys que serà així, la família de Ràdio Capital el trobem a faltar enormement.
Però no vull que sigui aquest, un article de drama. Ell mateix no ho hauria volgut, així que avui, en l’aniversari de la seva mort vull explicar-li que en aquest any sembla que es va acabant aquesta pandèmia (no saps el que t’has perdut, Juli). Aviat tornarem a sortir i a celebrar la vida. En aquest any, a la ràdio hem fet tantes coses, malgrat tot… Hem construït un estudi que porta el teu nom i que ha quedat genial. Si hi fossis, t’hi passaries el dia mirant-lo i sense creure’t que ens n’haguem sortit! Però l’estudi és l’embrió de moltes coses bones que hi farem i que hi passaran, així que no vull fer-te espòiler.
Recordes quan et passaves el dia programant videoclips a la tele de Palafrugell? Doncs ara hi podries tornar perquè la nova casa de la ràdio té un munt de càmeres per fer-hi continguts que arriben a tothom per la xarxa, i programes musicals i entrevistes.
I encara una notícia que no te la puc donar per aquí perquè és aviat i perquè no és el lloc, però que segur que et faria molta il·lusió. Ja en parlarem més endavant.
Per cert, en Paco Dalmau, que cada vegada que fem un sarau hi ve i en fa fotografies, em va fer arribar una foto de quan fèiem televisió a Palafrugell, dins d’un garatge. Érem molt joves!!!
Mentrestant, estimat Juli, seguim en contacte amb la teva gent, que és també la nostra i et recordem cada dia una mica. I deixa’m acabar aquesta carta amb un fragment d’una cançó que en Lluís Llach va dedicar a la seva estimada Laura Santacreu, part fonamental de l’acompanyament musical d’en Lluís durant tota la seva carrera des del 1969.
“I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura”
