14.2 C
Pals
Dijous, 19 desembre 2024
- Publicitat -

Un conte il·lustrat per Pilarín Bayés acosta als més petits la figura del mecenes i científic guixolenc Rafael Patxot

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img

Editorial Mediterrània, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat el conte Petita història de Rafael Patxot i Jubert. El text del llibre és obra de M. Àngels Suquet, directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i les il·lustracions han anat a càrrec de Pilarín Bayés.

Aquest conte, que es pot adquirir a les llibreries, vol divulgar entre la mainada la vida i la trajectòria del mecenes i científic Rafael Patxot i Jubert. Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872, la seva vocació científica el va portar a instal·lar un observatori astronòmic al costat de la casa pairal de la família, al passeig del Mar, i a estudiar la meteorologia. En traslladar-se a Barcelona, Patxot va desenvolupar una intensa activitat filantròpica i humanista de foment i protecció de la cultura catalana, que el va convertir en un dels mecenes més importants que ha tingut Catalunya. La biografia de Patxot se’ns presenta de la mà de Creu Casas, llicenciada en Farmàcia i primera catedràtica en Botànica de l’Estat espanyol. Casas era filla del jardiner de la finca que Patxot tenia a Barcelona i, malgrat la seva condició humil, va poder estudiar precisament gràcies al suport del mecenes guixolenc. El conte recull els diversos escenaris de la vida de Patxot: el Sant Feliu natal i l’entorn familiar -tots dos van marcar una profunda empremta en la seva personalitat, fins al punt que mai els va oblidar-, l’etapa de Barcelona i, finalment, el seu exili forçós a Suïssa, arran de la Guerra Civil espanyola, on va morir el 1964. En el conte hi podem reconèixer perfectament, amb el traç expressiu i alhora personalíssim de Pilarín Bayés, escenaris típicament guixolencs vinculats a la vida de Rafael Patxot i dels seus avantpassats, com la platja, l’observatori i la casa Patxot, el Casino dels Nois o el conjunt arquitectònic del monestir.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Calonge inicia les obres de la nova plaça per a la cultura al centre històric del municipi

Es tracta d’una de les actuacions urbanístiques més rellevants dels darrers anys al nucli antic de Calonge, un enclavament que farà de nexe entre la recentment reformada sala polivalent del Cercle Calongí i la Sala Fontova, i que s’utilitzarà com a espai cultural a l’aire lliure.

Altres notícies