Un estudi realitzat a les Illes Medes ha demostrat l’eficàcia d’una tècnica innovadora per ajudar a la recuperació dels boscos de gorgònies, un tipus de corall tou clau per a la biodiversitat marina. La investigació, desenvolupada entre el 2019 i el 2022, ha aplicat la poda de branques mortes en més de 1.000 colònies de gorgònia vermella (Paramuricea clavata), obtenint resultats molt positius: les colònies intervingudes han duplicat la seva taxa de supervivència i han crescut fins a 2,5 vegades més ràpid que les que no han estat tractades.
La metodologia consisteix a eliminar les parts mortes de les colònies, evitant així que siguin colonitzades per algues i altres organismes que podrien ofegar-les. A més, aquesta intervenció redueix el pes extra que acumulen les gorgònies i que podria provocar el seu despreniment del substrat marí. Segons els investigadors, aquest procés permet que la colònia es concentri en regenerar teixit viu en lloc de competir amb altres espècies que ocupen l’espai mort.
“Les onades de calor marina han provocat la pèrdua d’un 20% del teixit viu de moltes colònies. Això afavoreix que les branques mortes siguin colonitzades per altres organismes, debilitant la seva estructura i dificultant la seva supervivència”, explica Eduard Serrano, investigador i coordinador de l’estudi.
Un ecosistema en risc
Les gorgònies juguen un paper fonamental en la biodiversitat marina. Com els arbres en els boscos terrestres, estructuren l’hàbitat submarí i proporcionen refugi i zones de cria per a nombroses espècies. No obstant això, aquestes comunitats estan en regressió a causa de diversos factors, entre ells la contaminació, les arts de pesca abandonades i, sobretot, l’increment de la temperatura de l’aigua derivat del canvi climàtic.
“Cada cop hi ha més onades de calor marina que afecten les poblacions de gorgònies, especialment les de menor profunditat. Això les deixa en una situació crítica”, afegeix Gerard Mas, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
La recerca, publicada a la revista Biological Conservation, ha estat desenvolupada per un equip d’investigadors del CEAB-CSIC, l’entitat BIOSFERA, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i l’Institut de Ciències del Mar. Els experts destaquen que la tècnica és senzilla d’aplicar i no requereix inversions tecnològiques importants, fet que la converteix en una eina útil per la restauració d’aquests ecosistemes.
No obstant això, l’equip investigador insisteix que aquestes tècniques de restauració no poden substituir les accions necessàries per reduir les pressions humanes sobre els ecosistemes marins. “És una solució efectiva per guanyar temps, però no pot revertir per si sola els efectes del canvi climàtic ni altres amenaces com la destrucció d’hàbitats i l’arribada d’espècies invasores”, adverteix Rafel Coma, coautor de l’estudi.
Els investigadors fan una crida a adoptar mesures urgents i coordinades per reduir les amenaces sobre aquests boscos submarins i garantir la seva supervivència a llarg termini.
Aquesta recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte PODAGORG de l’entitat BIOSFERA, amb finançament de la Fundación Biodiversidad. A més, ha comptat amb el suport econòmic del Museu de la Mediterrània i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, institucions compromeses amb la conservació dels ecosistemes marins del Mediterrani.