Un equip d’investigadors de diverses institucions espanyoles, incloent l’Hospital del Mar Research Institute, l’Hospital Clínic de Barcelona, el CIBER de Salut Mental, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat a Nature Communications un estudi innovador que analitza com l’embaràs i el postpart transformen el cervell de les dones. Aquest treball és el primer que estudia, de manera integral i longitudinal, els canvis cerebrals associats a la maternitat, amb especial èmfasi en el paper de les hormones i l’aferrament emocional amb el nadó.
Una trajectòria en forma de “U” al cervell
Segons els resultats d’aquest estudi, el volum de matèria grisa del cervell de les dones embarassades segueix una trajectòria en forma de “U”. És a dir, el volum disminueix notablement durant l’embaràs, amb el punt més baix al final de la gestació, i comença a recuperar-se després del part. Tanmateix, als sis mesos postpart, el volum encara no assoleix els nivells d’abans de l’embaràs.
Els canvis es concentren en regions cerebrals relacionades amb la connexió social, com el Default Mode Network i el Frontoparietal Network. Aquestes àrees són claus per processar emocions, establir vincles i adaptar-se a les necessitats del nadó.
Hormones: el motor del canvi
Els investigadors han trobat que aquests canvis estan fortament vinculats a les hormones gestacionals, especialment a dues formes d’estrògens: l’estriol sulfat i l’estrona sulfat. Durant l’embaràs, aquests estrògens assoleixen nivells molt alts, però disminueixen dràsticament després del part. Aquesta dinàmica hormonal sembla ser la responsable de bona part de la remodelació cerebral observada.
Aquest descobriment confirma que l’embaràs és una etapa de gran neuroplasticitat, en què el cervell s’adapta per preparar la dona per a la maternitat.
Aferrament emocional amb el nadó
L’estudi també mostra que aquests canvis cerebrals faciliten l’aferrament emocional entre la mare i el nadó. Les dones que experimenten una millor recuperació del volum de matèria grisa durant el postpart mostren una menor hostilitat cap al seu nadó i una connexió emocional més profunda. Això suggereix que aquests canvis en el cervell tenen un propòsit adaptatiu i ajuden la mare a satisfer les necessitats emocionals i físiques del nadó.
La salut mental, un factor essencial
La investigació subratlla la importància de la salut mental durant aquest procés. Les mares amb menys estrès i un major benestar emocional durant el postpart tendeixen a establir vincles més forts amb els seus nadons. A més, el benestar de la mare explica gran part de la relació entre els canvis cerebrals i la qualitat de l’aferrament emocional.
Aquests resultats posen en relleu la necessitat d’identificar moments clau durant l’embaràs i el postpart per implementar intervencions que millorin la salut mental de les mares i, en conseqüència, el seu vincle amb els fills.
Un procés únic i irrepetible
Una de les conclusions més destacades és que aquests canvis són exclusius de les mares gestants. Les dones que no passen per un embaràs, com les parelles no gestants que crien fills amb mares gestants, no presenten aquests patrons de remodelació cerebral. Això reforça la idea que l’embaràs és una etapa única i irrepetible de transformació biològica i psicològica.
Implicacions a llarg termini
Els investigadors també assenyalen que aquests canvis podrien tenir efectes a llarg termini. Tot i que la investigació es va centrar en els sis mesos postpart, les troballes suggereixen que la remodelació cerebral podria continuar influint en la vida de la mare molt més enllà d’aquesta etapa inicial. Això obre la porta a futures investigacions sobre els beneficis adaptatius d’aquest procés, tant per a la mare com per al nadó.
Un estudi pioner
Aquest estudi destaca per la seva metodologia innovadora. Els investigadors van utilitzar la mostra més gran fins ara en aquest camp i van combinar tècniques d’imatge per ressonància magnètica (MRI), anàlisis hormonals i avaluacions psicològiques. Aquest enfocament multidisciplinari ha permès una comprensió més profunda dels mecanismes que connecten els canvis hormonals, cerebrals i emocionals durant la maternitat.
Gràcies al treball d’institucions capdavanteres com l’Hospital del Mar, l’Hospital Clínic de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, aquest estudi aporta llum sobre un camp poc explorat: la neurociència de la maternitat. Les seves conclusions podrien tenir aplicacions pràctiques per millorar la salut mental de les mares, identificar riscos durant l’embaràs i el postpart, i fins i tot desenvolupar programes de suport emocional adaptats.
