Segurament molta gent coneix la vila de Platja d’Aro, famosa per la seva avinguda plena de botigues i pel seu passeig marítim, però dins el municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró hi ha un indret que queda en segon pla i que amaga una gran història, es tracta de Castell d’Aro.
Castell d’Aro és un singular poble de la Vall d’Aro que té prop de 1.500 habitants. Està situat a l’oest de Platja d’Aro, la capital del municipi. Antigament s’anomenava Castell d’Àreu. Es troba a uns 42m d’altitud, a la riba esquerra del riu Ridaura. El poble es va formar a prop d’un castell, el castell Benedormiens. El nucli es troba al costat de l’església i del castell medieval que dona nom al poble.
Pel seu interès històric i cultural, el poble de Castell d’Aro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1996.
Fins l’any 1991 va ser el cap de municipi de Castell-Platja d’Aro, moment en què va passar-ho a ser Platja d’Aro per la seva capacitat comercial i turística.
La història de Castell d’Aro
Explica Pere Barreda, historiador local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, que la història d’aquest nucli comença amb l’acord de construcció del castell anys abans del 1041. La construcció medieval es va entregar al monestir de Sant Feliu de Guíxols, l’any 1041 perquè aquest en fes la gestió. En la reunió en què es va acordar aquesta entrega hi van participar, entre d’altres, la comtessa Ermessenda i el seu germà, el bisbe Pere Roger de Girona i representants dels senyors de Pals.
El castell de Benedormiens es va construir per defensar el territori comprès entre la costa de Calonge i Sant Feliu dels atacs de la pirateria.
El monestir de Sant Feliu es va fer càrrec del castell durant deu anys, posteriorment el castell va anar passant per mans de diferents nobles que van tenir-ne cura.
Anys després de la construcció del Castell, va començar a néixer el que avui coneixem com a Castell d’Aro amb la construcció de diferents cases al voltant del castell. El 1078 es va construir l’església de Santa Maria, que depenia de la parròquia de Santa Cristina d’Aro.
La història de la Vall d’Aro
Castell d’Aro no es pot explicar sense parlar de la Vall d’Aro, un conjunt de pobles als quals Castell va pertànyer fins a mitjans del segle XIX.
La Vall d’Aro són una sèrie d’assentaments dels quals ara s’ha descobert més història. Així ho explica Pere Barreda.
L’historiador local explica que els assentaments romans van donar lloc a parròquies, que més tard esdevindrien poblets que es van unir a la batllia de Sant Feliu de Guíxols. Tots els pobles de la Vall d’Aro, entre ells, Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Fanals d’Aro o Romanyà de la Selva pertanyien a la batllia reial de Sant Feliu de Guíxols. L’any 1644, la Vall d’Aro es va separar de Sant Feliu de Guíxols per formar la seva pròpia batllia real.
A mitjans del segle XIX, va tenir lloc la segregació de Castell d’Aro i Fanals d’Aro de la batllia de la Vall d’Aro “per temes de confrontació constant”.
A la Vall, l’església de Santa Cristina era la seu del poder civil on es feien els consells municipals, mentre que Castell era la seu del poder judicial.
Tot i la separació de la Vall d’Aro, avui dia encara es defineixen les zones de Santa Cristina, Castell i Platja d’Aro com una subcomarca del Baix Empordà anomenada la Vall d’Aro. De fet, actualment existeix una mancomunitat de serveis entre aquests municipis.
La seva relació amb el món agrícola
Els pobles que formaven part de la Vall d’Aro compartien i comparteixen un nexe comú, el riu Ridaura, un riu de caràcter mediterrani i que molta part de l’any està sec. Quan aquest baixava amb potència per les fortes pluges, la Vall quedava inundada i això beneficiava als camps de la Vall.
Amb aquestes inundacions, els camps quedaven sembrats dels sediments que portava l’aigua del Ridaura.
