Un informe alerta del declivi dels insectes pol·linitzadors silvestres a Catalunya, especialment de les papallones. Segons les dades recopilades durant més de 30 anys a través del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme, les espècies de papallona han patit uns descensos del 70% i un 20% estan amenaçades. Pel que fa a les abelles, tot i que hi ha pocs estudis que en facin un seguiment, se sap que les més afectades són les espècies amb una mida corporal més gran, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d’especialització, tant en l’hàbitat com en la dieta. Entre les causes, el canvi climàtic però també la pèrdua d’hàbitats naturals, la intensificació de l’agricultura o el tancament de clarianes forestals.
A Catalunya hi ha unes 100.00 hectàrees de conreus que depenen directament dels pol·linitzadors. Les dades apunten, a més, que la superfície continua creixent i que, per tant, en els propers anys tindran cada cop un paper més rellevant. Per contra, les dades apunten a un clar declivi d’aquests insectes que no només exerceixen una funció natural sinó que també són claus per la supervivència humana en tant que garanteixen aliment. “El 90% de les plantes silvestres en depenen per produir”, remarca Bosch.
Amb l’objectiu de fer una diagnosi de la situació i poder així establir un pla d’actuacions, s’ha elaborat aquest informe, sota el paraigua de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).
El document constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones. De les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% són en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% són en declivi.
A nivell de Catalunya, però, no hi ha estudis de seguiment d’abelles, tot i que se sap que algunes de les més afectades són aquelles que tenen mides grans, la llengua llarga i un alt grau d’especialització. En aquest sentit, l’estudi conclou que cal fer-ne un seguiment per poder tenir dades reals de la seva situació.
Les papallones, en canvi, són un dels insectes més ben estudiats al país. Gràcies a les dades obtingudes durant més de 30 anys per persones voluntàries del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), sabem que hi ha hagut declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya. A més, un 20% estan amenaçades. Les papallones associades a prats i herbassars han davallat molt més que les que prefereixen ambients forestals. El CBMS també ha permès detectar que un 5% de les poblacions de papallones monitoritzades a Catalunya han patit extincions locals. Hi ha 45 espècies de papallones diürnes amenaçades, 12 de les quals ja estan en perill d’extinció, 32 són vulnerables i una està extingida com a reproductora a Catalunya.
Entre les causes, Bosch alerta que són “multifactorials” però apunta a l’alteració i destrucció de cultius, la intesificació agrícola, el tancament de clarianes forestals i al canvi climàtic com a principals motius d’aquest descens alarmant.
El document, que fa una diagnosi de la situació, ha de servir de base per elaborar un pla estratègic que ajudi a revertir la situació. “Els necessitem”, remarca l’investigador i doctor en biologia del CREAF, Jordi Bosch.
Un pla estratègic
El Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL), previst en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i alineat amb la Iniciativa dels pol·linitzadors de la UE, es redactarà durant l’any 2023 de manera participada amb els sectors més rellevants per a la conservació dels pol·linitzadors.
El director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, ha explicat que s’engegarà amb un procés participatiu amb els agents implicats i que el Govern vol garantir recursos per facilitar que el sector primari pugui implementar mesures que fomentin l’agricultura sostenible.
“El PIOL vol ordenar la informació la gestió i la coordinació entre els diferents sectors perquè es pugui treballar per compatibilitzar l’activitat humana i l’agricultura amb la conservació de la biodiversitat, perquè son sinèrgiques”, ha remarcat Vilahur durant la presentació de l’informe.
Per la seva banda, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha destacat les mesures que ja impulsa la Generalitat en aquest sentit i ha posat en valor el nou projecte de producció agrària sostenible que veurà la llum durant el 2024.
Guillaumes ha insistit en la importància que tenen els pol·linitzadors i, a tall d’exemple, ha dit que en una zona de la Xina on no n’hi havia substituïen la seva funció amb un pinzell. “Fan una feina molt important per nosaltres i cal preservar-los”, ha insistit.
Un exemple a Albons
La presentació de l’informe s’ha fet a la finca del Parc Agroecològic d’Albons (Baix Empordà), un exemple de com l’agricultura ecològica pot tenir efectes en aquests insectes i ajudar-los en les seves funcions. El seu propietari l’Enric Navarro explica que ho van engegar fa 20 anys i que quan hi van arribar només hi havia un cultiu, la ceba. Ara produeixen fruita i verdura de venda directa i compte amb diverses espècies que els permeten que hi hagi floració durant tot l’any.
“No sabem ben bé com funciona tot plegat però saben que hem propiciat les interaccions que ens són favorables”, explica. De fet, pràcticament no pateixen plagues i han notat que hi ha més presència d’insectes i d’ocells. “Quan vam arribar aquí no hi havia cap mena de vida aquí”, remarca. I no només això. Navarro insisteix que tot plegat es fa de manera sostenible però que a més fa rentable el negoci.
