A mitjans de juny en Jaume López, un mosso d’esquadra de Seguretat Ciutadana de Sant Feliu de Guíxols, va salvar la vida a en Bryan Gabino, un noi de 22 anys que s’estava ofegant amb el menjar a Platja d’Aro (Baix Empordà). Dos mesos després –i amb una baixa mèdica pel mig- s’han retrobat. Per a en Bryan, en Jaume va ser un “àngel” que va salvar-li la vida quan ja pràcticament havia tirat la tovallola i creia que moriria asfixiat. “Si no hagués estat allà i no hagués reaccionat com ho va fer, jo ara no estaria aquí”, explica en Bryan. “La veritat és que vaig anar directe cap a en Bryan i no vaig veure res més. Estava inconscient, sabia el que havia de fer i vaig anar ràpid amb l’actuació. Per sort, va sortir bé”, explica en Jaume.
16 de juny al migdia. En Jaume té vacances i està dinant amb la seva dona i uns amics en un restaurant del Passeig del Mar de Platja d’Aro. Cap a les quatre de la tarda, de sobte, sent uns crits i veu una noia demanant ajuda a la Platja Gran. “El primer que et ve al cap és que algú s’està ofegant”, explica. “Em vaig aixecar ràpid –fins i tot, es va deixar les xancletes- i vaig sortir corrents”, relata.
El jove que s’estava ofegant, un noi de 22 anys i veí de Mollet del Vallès, havia anat a passar el dia a la platja amb la seva parella i la seva família. “Feia molt de sol, estava jugant, em vaig asseure a menjar i l’error que vaig cometre va ser fer-me un bany ràpid i tornar-me a seure a menjar”, explica en Bryan. De sobte, va començar a notar que la mandíbula se li adormia i el braç esquerra se li paralitzava. Va poder tocar la seva parella per avisar-la i ja no recorda res més.
Uns minuts crucials
Quan en Jaume hi va arribar, en Bryan ja estava inconscient i presentava símptomes clars d’ofegament perquè li havia quedat menjar bloquejat a les vies respiratòries. Va comprovar que portava uns minuts sense oxigen i, de seguida, li va obrir la boca per treure-li la llengua que li obstruïa la sortida del menjar i la respiració.
Un cop va aconseguir desbloquejar-li les vies li va fer la maniobra de Heimlich, també anomenada de compressions abdominals, que consisteix en una maniobra de primers auxilis per desobstruir el conducte respiratori. Li va fer entre sis i set vegades fins que va aconseguir que expulsés el menjar.
Quan va començar a recuperar la consciència, el va posar en posició lateral de seguretat, fins que hi van arribar les dotacions de la Policia Local i els socorristes de la platja.
La rapidesa de l’actuació va ser crucial perquè en Bryan no entrés en parada cardiorespiratòria. “Ja no tenia oxigen i segurament en un o dos minuts la podria haver tingut”, explica López. “La veritat és que va anar molt bé, va ser molt ràpida, molt neta i va sortir bé”, remarca.
“Vaig anar-hi directe”
Tot i que evita posar-se medalles, admet que uns minuts més haurien estat decisius i que actuar ràpid era clau. Per això no va dubtar ni un moment. “Vaig anar directe cap a en Bryan i no vaig veure res més; no vaig tenir temps de pensar en res més”, insisteix López.
En Bryan, en canvi, ho té clar. “En aquell moment, com qui diu, va ser el meu àngel”, assegura. “Si no hagués estat allà i no hagués reaccionat com ho va fer, jo ara no seria aquí”, afegeix.
Malsons i una baixa
Aquell dia, en Bryan no recorda haver vist en Jaume. De fet, en veure que estava atès i ja havia recuperat la consciència, va marxar. “La meva parella em va explicar que una persona –suposo que era ell- em mantenia el cap aixecat però no recordava res”, explica. Tampoc va preguntar durant les setmanes següents. “Tenia una mica de trauma i por que em tornés a passar. A les nits em despertava espantat i amb la sensació d’ofegar-me”, explica.
En Jaume, per la seva banda, ha estat de baixa per mal en un braç després de la intervenció. “És un noi corpulent, no el podia aixecar i el vaig posar en posició de seguretat. Jo darrer d’ell vaig fer el mateix i llavors vaig inclinar el braç dret per sota la sorra per poder-li fer la maniobra, sinó era impossible”, explica. “Em va costar molt però per sort va sortir bé”, afegeix.
Retrobar-se dos mesos després
Dos mesos després, s’han retrobat i han posat llum al dia en què en Bryan va “tornar a néixer”. “Quan em va trucar, la veritat és que em va fer molta il·lusió”, diu en Bryan. “Hi ha gent que es pensa que no, però la policia està per ajudar i el que ha fet en Jaume és un clar exemple que és així i que sempre que puguin ho faran”, insisteix en Bryan.
“No pots mirar cap a un altre costat. És innat, t’aixeques quan veus el perill i fas tot el que pots”, afegeix en Jaume. De fet, aquesta no és la primera vegada que viu una experiència similar. Fa 16 anys que és policia. Ha estat a la Guàrdia Urbana de Barcelona, Policia Municipal de Girona i ara a Mossos. Precisament, quan era agent de la Urbana a Barcelona va intervenir per reanimar un nen que també s’estava ofegant.
