Aquest dimarts, els ministres i secretaris d’estat de la Unió Europea demanaven al Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties elaborar un mapa setmanal sobre l’augment de contagis del coronavirus. Senyores i senyors, això no és una broma, és la realitat. El suposat projecte comunitari europeu i els seus líders, després de vuit mesos, s’han posat d’acord per a elaborar un mapa.
A propòsit d’això, estem ja en plena segona onada de la pandèmia a tot Europa. Però clar, allò que tots ens posàvem a la boca en ple confinament, aquelles paraules ben-sonants com eren la cooperació i ajuda, han passat al nostre mal endèmic, l’egoisme nacional.
Des de l’inici del projecte europeu, crítics amb el projecte comentaven com aquest no era res més que una unió econòmica, res de política. Es van inventar llavors una ciutadania, per tal de justificar el projecte polític, però, des de la meva perspectiva, en el moment històric en el qual ens trobem. Moment en el que apareix un dels problemes comuns més gran de la història contemporània del continent. El projecte no ens ha fet res més que demostrar que a diferència del que es defensa des de la institució, no estem parlant d’un projecte comú, estem parlant d’unitats nacionals que s’han ajuntat per fer front comú a les potències econòmiques que, per si sols, no poden fer front.
Això si, no us preocupeu, cada setmana tindrem un mapa. La cooperació europea.
