Jo diria que de mica en mica ens anem fent a un altre vida que sense assolir els punts mes alts que ara vivim de tant en tant, suposa un altre vida quotidiana, diferent, menys divertida , menys sortides, menys botellons i sucedanis,mes quedar-se a casa.
El costum comença a ser lllarg, quasi un any i al pas que anem no crec pas que ens en estalviem un altre, sobre tot si seguim amb estupides desobediencies, si els que les fan tant sels endona la mort de 300, 400 i mes diaris i si entre les mesures per lluitar contra el virus hi comptem el permis d’anar a esquiar o a caçar o a vacunarse les autoritats abans dels autorizats i d’altre que elles es pensen que no sabem.
Pero a lo millor a molta gent els dona per organizar- se el temps, per llegir, per debatre sense violencia, per pensar i investigar en lo seu, acabar prenent conciencia de la profonda desigualtat del nostre mon, a lluitar perque el que vivim sigui, a mes de divertit, mes just, i per tant es vagi acostart cada dia una mica mes a un mon millor.
