En un món on tot és immediat, passatger i efímer, les arts i la música clàssica es veuen especialment amenaçades.
El ritme de vida actual i el sistema educatiu ja fa anys que no preparen per la gestió emocional ni tampoc transmeten els valors que l’art requereix. I aquesta és només una de les raons per la qual la clàssica podria estar en perill d’extinció.
Malauradament no només la música està patint aquestes conseqüències, sino el món en general. Hem patit una pandèmia i estem enmig d’una guerra. Sens dubte, aquests anys en els que ens està tocant viure no són els millors de les darreres dècades, sinó més aviat el contrari. No obstant, em considero una persona optimista i, malgrat les circumstàncies, sempre intento buscar una raó positiva que em doni esperança i l’empenta necessària per seguir avançant.
El concepte “crisi” etimològicament significa canvi. Per tant, també podem considerar que, malgrat les desgràcies col.lectives que estem vivint, és una època de transformació i noves oportunitats i, si cadascú de nosaltres posa el seu granet de sorra, qui sap, potser en uns anys estarem vivint en un entorn molt millor. Potser sona naif, però tenir esperança i lluitar per intentar assolir objectius positius, sembla ara mateix la única sortida per sentir que ser aquí té alguna raó de ser.
Com tots sabem, el món ha avançat moltíssim a nivell tecnològic en pocs anys i no hem tingut temps de ser-ne conscients. Tots ens trobem immersos en un mar de continguts diaris a través de les diverses plataformes socials, de publicitat subliminal, de poder rebre a casa qualsevol producte des de qualsevol lloc del món en 24h i, malgrat que aquest avenç té molts avantatges (també en el món de la música clàssica), és el moment de posar fre per fer-ne un bon ús.
Tornant al tema purament clàssic, crec que a banda de fer una valoració de la situació mundial i criticar al sistema (que és molt més complex del que sembla), hem de començar a canviar nosaltres mateixos i, els que ens dediquem a aquesta disciplina, fer petites aportacions.
La música clàssica té un gran valor i pot ser realment interessant per tots els públics, però hem de creure en ella i el seu potencial i buscar noves maneres de compartir-la. La clàssica no ha canviat en 300 anys però el món sí i si no volem que s’extingeixi, ens hem d’adaptar.
Adaptar-se no té una connotació negativa per mi. Hi ha tantes maneres de compartir la música com artistes hi ha al món i és precisament en aquesta premissa on hi hem de posar l’accent a través d’accions com per exemple:
● Utilitzar les xarxes socials i les plataformes audiovisuals per arribar a tothom.
● Organitzar concerts interactuant amb el públic compartint el coneixement que
tenim nosaltres sobre el que interpretarem.
● Interpretar aquesta música no només a les grans sales, sino fer-la arribar també a
nous espais més heterogenis.
● Combinar i fusionar diferents tipologies d’art per potenciar-les conjuntament.
● Crear nous projectes capaços de fidelitzar nous públics.
No tinc la solució màgica ni tampoc pretenc donar lliçons a ningú de com s’ha de viure la vida però són idees que em fan reflexionar en positiu i que m’ajuden a mantenir l’entusiasme necessari per creure en un món millor que hem de construir de manera col·lectiva.
