Ahir es va constituir la XIII legislatura al Congrés i al Senat. Amb Meritxell Batet com a presidenta a la cambra baixa, Pedro Sánchez diu que va fer un moviment cap als catalans. Cal remarcar que ahir, per primera vegada van jurar el càrrec quatre polítics catalans empresonats i un cinquè ho va fer al Senat.
Però qui sí que va entrar per primera vegada al Congrés va ser VOX. La ultradreta espanyola, amb un representant de Barcelona, va arribar a les Corts Espanyoles amb 24 escons. Uns diputats però que la seva edat mental no arriba ni a una quarta part del nombre d’escons que van aconseguir.
Aquest rebombori succeïa cada vegada que un diputat català a favor de la independència prometia el càrrec per imperatiu legal. Acabem d’escoltar el moment en que Montse Bassa va prometre el càrrec. Però a no ser que afineu l’orella, serà difícil d’escoltar.
Són els cops de mans i peus que els diputats de VOX i alguns de Ciutadans, segons s’ha explicat en diversos mitjans, feien cada vegada que algú ho prometia per imperatiu legal. Sumeu els 15 diputats d’Esquerra Republicana i els 7 de Junts per Catalunya. Però el pati de l’escola també passava amb altres diputats d’altres partits.
Cal remarcar que estaven al Congrés, un lloc on se suposa que totes les veus tenen dret a ser escoltades perquè representen el poble. Si un partit no ho permet, aleshores què passa? Vol dir que els vots d’uns que són més civilitzats no tenen el mateix valor que el d’uns diputats que juguen a picar de mans? Si al Congrés dels Diputats ja no es pot parlar de tot, potser millor que escollim el nostre pròxim tertuliano al bar de la cantonada, que allà sempre s’ha pogut raonar de qualsevol tema.
