Aquest divendres 10 de juliol a les 19h, el Museu d’Història inaugura una nova visita guiada: una passejada exterior al turó dels Guíxols, amb la figura d’Antoni Vidal i Calzada com a punt de partida per conèixer el passat mariner de Sant Feliu de Guíxols. Un personatge controvertit a la ciutat, ja que l’any 2018 l’Ajuntament va treure el seu nom al principal carrer de la ciutat després que es desvetllés el seu passat esclavista, d’un home fins llavors conegut com un gran mecenes guixolenc.
La visita guiada porta per nom “ANTONI VIDAL: SANT FELIU, MARSELLA I LES ANTILLES” i se centra en el s. XIX i en les relacions marítimes de Sant Feliu amb Marsella, un dels principals ports mediterranis, i amb Amèrica. Una visita guiada exterior que acaba amb un tastet al mirador de la Caseta del Salvament.
Aquesta visita forma part d’oferta #MUSEUDESTIU de visites guiades (en català, castellà i francès) que ofereix el Museu d’Història en diferents indrets de la ciutat com el Monestir, l’Antic Hospital, el Casino dels Nois i el turó dels Guíxols. El primer dia és aquest divendres dia 10 de juliol a les 19h però l’activitat s’oferirà el mes de juliol (divendres 10 i dissabte 18, a les 19.00 h), agost (dissabte 8, divendres 21 i dissabte 29, a les 19.00 h.) i setembre (dissabte 5 i divendres 25, a les 18.00h). Les places són limitades i es poden comprar les entrades a l’Oficina de Turisme pel preu de 5,00€.
Context de la visita
Marsella i Catalunya estaven unides per uns lligams molt estrets. El 1821 més de la meitat dels vaixells que entraven al port de Marsella provinents d’Espanya eren catalans. També Marsella fou un destí per a molts liberals exiliats a partir de 1823, com el cas sembla ser de la família Calzada. De Sant Feliu arribaven a Marsella vins, olis, espart, pells, etc. De tornada portaven productes manufacturats per la indústria marsellesa com sabó, sucre, espelmes o d’altres que circulaven pel port. Un dels principals comerciants amb aquest port era el pare d’Antoni Calzada; un cop establerts a Marsella a partir de 1824, l’empresa Vidal Frères ampliarà els horitzons comerciant més enllà del Mediterrani, cap a Àsia i Amèrica.
Els negocis de la família Vidal s’obriran a tot el món des de Marsella, capital mediterrània amb gran poder d’atracció al s. XIX.
Segons “Traficant d’ànimes” de Gustau Nerín, antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, podem saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que entre els anys 1830 i 1840, quan el tràfic d’esclaus ja havia estat declarat il·legal, va fer negoci amb la venta d’éssers humans. Vidal-Frères, propietat d’Antoni Vidal, va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època que tenia a sou el governador de Lamu -Tanzania-, un dels esclavistes més actius de l’Àfrica oriental i que fruit d’aquesta col·laboració, Antoni Vidal va arribar a tenir la seva pròpia factoria -fortificació on eren recloses les persones de raça negra abans de ser embarcades- a l’illa La Reunión. D’allà, els vaixells de Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba. Es calcula que en aquest període de deu anys, els vaixells d’Antoni Vidal van abocar a un infame destí d’esclavatge més de 70.000 persones.
No obstant això, Antoni Maria Vidal i Calzada passarà a la nostra història local com un dels benefactors més importants de la població. Ja en vida destinà grans quantitats de diners per repartir entre les persones més necessitades de la vila. També sufraga diverses obres de caràcter municipal, com ho fou l’ampliació i adequació d’un nou pavelló de convalescència del nostre hospital. La seva gran aportació, però, seria el llegat que va destinar al poble de Sant Feliu, quan testà a la ciutat de Marsella, el 4 de març de 1867, tot deixant una renda anual de 15.000 francs francesos a repartir de la següent manera: 8.000 francs a distribuir -cada any- a les famílies pobres o als pobres més necessitats de la vila, amb la condició de no poder donar-los menys de 50 francs ni més de dos-cents cinquanta a cadascun. Aquest repartiment, però, havia de fer-se en complir-se l’aniversari de la seva mort. Els restants 7.000 francs s’havien d’invertir per a cobrir les despeses de la contractació d’un o dos mestres “para que los hijos de dicho pueblo puedan ser enseñados, particularmente los pobres, y, si sobrase, vean el mejor empleo que se les pueda dar en beneficio de dicho pueblo”.
