La Generalitat ha tret a exposició pública el pla per construir l’anomenada Variant de Torroella, un nou projecte de mobilitat pensat en clau del segle XX per partits i polítics del segle XX.
A grans trets, la nova variant pretén construir un nou pont per creuar el Ter a l’alçada d’Ullà i s’endurà per davant molts dels camps de pomeres de la mal anomenada Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona. Mal anomenada, perquè ja es veu que de protegida res de res.
Les entitats de defensa del territori habituals, els nostres beneïts Quixots que lluiten contra els gegants del capitalisme, han fet front comú amb l’Unió de Pagesos per oposar-se a aquest nou projecte que suposarà, al seu parer, el primer pas cap a una autopista de la Costa Brava. I no van pas mal desencaminats.
A l’any de la Pandèmia del 2020, tothom hauria d’estar sobre avís del que aquests nous plans de mobilitat signifiquen: una aposta del sistema pel monocultiu insostenible del turisme de masses com a principal font de riquesa del territori. Que projectin seguir imposant aquest model econòmic precisament l’any on hom li ha pogut veure les orelles al llop, exemplifica fins a quin punt el gran capital i la classe política subvencionada estan distanciats de la realitat social.
Per no parlar, es clar, de la gran crisi ecològica que aquest sistema genera. L’aposta per construir noves i grans carreteres que passen literalment per sobre de la nostre pagesia és un model caduc que ens porta de cap al desastre ambiental. En lloc de fomentar les activitats sostenibles i pensar en noves alternatives socioeconòmiques, donem la benvinguda al Mr. Marshal del vehicle privat. Tot plegat és molt del segle XX. Però clar, seguim governats per aquells a qui el professor empordanès de nacionalitat noruega Josep Sala i Cullell ha anomenat la Generació Tap. No sabeu de què us parlo? Aneu corrents a la vostra llibreria a demanar el seu flamant llibre. Després potser entre tots tindrem una visió més àmplia del per què de tot plegat.
Temps de lectura: 2 minuts
