Aquests dies s’ha revifat la polèmica arran del projecte d’un nou pont sobre el Ter que hauria de servir de variant de Torroella.
Des de les postures més ecologistes, hi ha una clara oposició, criticant l’impacte que tindria a nivell paisatgístic, agrícola, mediambiental i de contaminació.
Des del punt de vista estricta de la comunicació viària, no obstant, jo veig aquest pont com una mesura quirúrgica, en un punt clau, que ens obre moltes solucions a nivell de comarca. No només serveix de variant de Torroella, sinó que també crea una via de comunicació directa entre la Bisbal i l’Escala. Si ens imaginem les vies de comunicació de la comarca com una veritable xarxa, aquest pont suma, i més si tenim en compte que avui només es pot travessar el Ter en dos únics punts de la comarca.
En alguns llocs he vist que se’l defineix com a “macropont”. Potser l’error està aquí. Venim de dècades en què les infrastructures viàries s’han guiat pel gegantisme, afegint un extra de formigó i asfalt en nom de la velocitat i -perquè no sigui dit- de la seguretat.
Jo crec que el que necessitem no és un macropont, sinó un micropont. O senzillament, un pont. No cal una gran carretera, cal que sigui una carretera més com les que ja solquen la plana.
Fem-la bé però no renunciem a un projecte que suma: útil i senzill.
