El projecte europeu Diversity and Childhood, liderat per la Universitat de Girona (UdG) conclou que la majoria d’alumnes amb una identitat sexual que no és hetero és “objecte de burla i discriminació” per part de la resta. El coordinador internacional del projecte, José Antonio Langarita, afirma que després de fer un taller amb alumnes d’escoles espanyoles “tots” els infants admetia que la diversitat sexual podia ser motiu d’assetjament.
Per altra banda, el projecte apunta que la majoria de polítiques sobre la identitat sexual a les aules estan fetes “des d’una perspectiva adulta” i no intenten entendre el punt de vista que pot tenir un infant. Tot i així, Langarita creu que en els últims anys s’ha “evolucionat” molt en aquest àmbit.
Que un infant tingui una identitat sexual no-hetero pot ser un motiu suficient per patir assetjament escolar i altres tipus de violència. Un projecte europeu liderat per la Universitat de Girona apunta que tots els alumnes que han participat en un taller consideren la diversitat de gènere com un “objecte de burla i discriminació” per part de la resta de companys, tal com afirma el coordinador internacional del projecte, José Antonio Langarita.
El projecte Diversity and Childhood ha fet un taller amb alumnes d’escoles de tot l’estat espanyol. En aquesta activitat, els infants afirmen que tenir una identitat de gènere diferent a l’hetero pot ser “motiu de tensions i malestar” a l’àmbit familiar. Aquestes situacions podrien empitjorar-se en moments de pandèmia, on els infants es veuen obligats a quedar-se tancats a casa amb la família moltes hores per les restriccions sanitàries. El fet d’estar més hores a casa amb la família pot augmentar el malestar.
Tot i així, Langarita assegura que la situació a l’estat espanyol és relativament millor que en d’altres països europeus on els alumnes directament tenen por al “rebuig i abandonament familiar” per anunciar una identitat sexual que no sigui hetero.
Segons el coordinador del projecte Diversity and Childhood la principal sortida per a les famílies és “trencar amb els mites” que envolten la diversitat de gènere. José Antonio Langarita, la tasca que fan els Serveis d’Atenció Integral (SAI) LGTBI serveix perfectament per “orientar les famílies” sobre la realitat dels seus fills, lluny dels “prejudicis” que poden existir.
L’investigador creu que aquest és un pas clau per tal que la família pugui donar “suport” a l’infant. En aquest sentit, Langarita assenyala a la figura de “cosins i germans” com uns pilars “fonamentals” per aconseguir que els infants se sentin acceptats. Això es deu al fet que majoritàriament tenen un vincle més proper que no pas amb els pares.
Polítiques “adultocentristes”
El projecte també analitza les polítiques que s’apliquen arreu d’Europa per treballar la diversitat de gènere en l’etapa infantil i adolescent. El coordinador de Diversity and Childhood, José Antonio Langarita, lamenta que la majoria de polítiques siguin “adultocentristes”, és a dir, que miren els infants “des d’una perspectiva adulta”.
Segons Langarita, la societat actual “construeix la infància com si tots fossin iguals, amb les mateixos interessos i necessitats”. Per això ha demanat que les administracions i també la ciutadania entengui que hi ha “diversitat” dins de cada context.
Tot i així, Langarita assegura que hi ha millores en la situació actual. Per una banda “hi ha una aposta” a Catalunya per tal que els professors estiguin “més formats per veure identitats no binàries”.
El projecte també analitza el paper que tenen els mitjans de comunicació a l’hora d’obrir la mirada de gènere. En aquest sentit, l’investigador de la UdG afirma que la diversitat sexual “s’ha incorporat” als mitjans de comunicació, tot i que no en tots els casos amb el mateix nivell. Tot i així, José Antonio Langarita lamenta que els mitjans de comunicació dedicats al públic infantil no tinguin la mateixa sensibilitat de gènere que els convencionals.
Deu participants d’arreu d’Europa
Pel que fa a la resta d’Europa, José Antonio Langarita lamenta no poder comparar la situació entre països. El principal motiu és que hi ha normatives molt diferents en cada estat on han treballat i això impedeix comparar la situació. De fet, en alguns països com Lituània o Polònia no s’han pogut fer els tallers amb alumnes perquè les lleis actuals impedeixen parlar de sexualitat a les aules.
El projecte Diversity and Childhood es du a terme de la mà de deu socis: la Universitat de Girona (Catalunya), com a coordinadora internacional del projecte, la Universitat Autònoma de Barcelona (Catalunya), Çavaria (Bèlgica), el Centre d’Estudos Sociais CES (Portugal), Hátter Society (Hongria), KMOP (Grècia), Lambda Varsòvia (Polònia), l’Associació Nacional de Drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transgènere LGL (Lituània), la Universitat de Ljubljana (Eslovènia) i Zagreb Pride (Croàcia).
En aquest projecte també s’han fet 550 enquestes a professionals que treballen amb els infants i a organitzacions i també s’ha entrevistat a 110 professors de nou països diferents d’Europa.
