Després dels resultats de les eleccions municipals del passat diumenge, el titular ha estat la baixa participació.
Però no ens enganyem, això tampoc ha estat del tot una sorpresa. L’elector independentista es evident que desencantat de tanta retòrica i poca praxi ha decidit quedar-se a casa o fer un vot de càstig.
Ara als partits independentistes els toca fer autocrítica. Repensar lideratges i organització, i començar un procés de reconciliació, que no es preveu senzill. De cara al futur, cal coherència. I cal coherència entre les paraules i els fets.
Però bé, de fet no us volia parlar d’això avui. Sinó que us volia fer una reflexió sobre un dels efectes de la llei d’Hondt.
Com sabeu, aquest és un sistema de càlcul proporcional que marca la representació dividint el nombre de vots que obté cada partit entre el nombre d’escons assignats a cada circumscripció. D’aquesta manera, una vegada s’han obtingut els quocients respectius, els representants són assignats a les xifres més altes. Aquesta llei marca que per obtenir representació cal un mínim del 5% dels vots, fet que és vist com a perjudicial per a partits petits que actuen en circumscripcions amb menys escons assignats.
Així, havent analitzat les peculiaritats d’aquesta llei, podem concloure que el vot en blanc perjudica els partits petits, ja que, en entrar al recompte, els percentatges varien en sumar-se als obtinguts per les candidatures presentades i són comptats per al càlcul final de què depèn el repartiment d’escons. Això implica que es necessitaran més vots per aconseguir un escó i als partits de menys envergadura els costaria més arribar a aquest 5% necessari. D’altra banda, els vots nuls i l’abstenció no tindrien ressò en els resultats, ja que no s’adhereixen al còmput final en ser considerats invàlids, sense beneficiar ni perjudicar ningú.
I aquí, la meva reflexió, si s’hagués triat la opció del vot en blanc, en lloc del vot nul o l’abstenció per fer valer el descontent potser avui no hauríem de suportar la presència de VOX als nostres consistoris.
Protestar, sempre. Però vigilem, no fos cas que ens acabem fotent un tret al peu.
