Un Van Gogh, un Gauguin, un Pissarro i un Vasarely a Sant Feliu

A partir del 16 de juliol, és a dir, diumenge vinent, a Sant Feliu de Guíxols s’obre una nova exposició a l’espai Carmen Thyssen. La baronessa Carmen Cervera porta novament quadres al Monestir guixolenc, i enguany el títol és més que suggerent, un Món ideal.

Com que treballo a la Casa Gran ganxona sé algunes coses d’aquesta exposició, però no les desvetllaré per no influir en la capacitat de sorpresa que m’agradaria que tinguéssiu en veure-la.

Perquè això sí que us ho demano: veniu i contempleu l’exposició. El temps que faci falta, les vegades que calgui. Us recomano que, si teniu ocasió, us deixeu assessorar pel mestratge de la comissària Pilar Giró. Si podeu coincidir amb ella, chapeau. I si no, vegeu-ne els vídeos marcadament didàctics, aclaridors i contextualitzadors que sol realitzar, fàcilment localitzables a la xarxa. Realment val la pena.

Amb la voluntat de no desvetllar res de l’exposició, permeteu-me que em cenyeixi simplement al que diu l’anunci que ja heu vist a revistes, fulletons i banderoles. Diu: a Sant Feliu de Guíxols, exposició que porta per nom Un món ideal, de Van Gogh, Gauguin a Vasarely. I un quadre preciós il.lustra la publicitat del Thyssen d’enguany. Que curiosament no és de cap dels tres esmentats sinó d’un gegantí pintor francès, Camille Pissarro. És a dir, d’una tacada, només veient l’anunci, ja sabem que veurem aquest estiu a Sant Feliu quatre grans de la pintura, repeteixo: Van Gogh, Gauguin, Vasarely i Pissarro.

Uns noms, unes peces, uns quadres, que, si volguéssim veure junts, hauríem de fer carretera i manta, com a mínim 600 quilòmetres i fer parada i fonda en alguna capital europea, tret que no es produís alguna carambola temporal a Barcelona, però crec que ni així.

A l’Empordà poques ocasions tindrem de veure un Van Gogh penjat a una paret. Diria que ben poques cases tenen un Van Gogh, com a molt una làmina. La majoria d’empordanesos posem a casa alguna marina més o menys ben feta, algun paisatge amb posta de sol, alguna vela llatina i poc més.

Creieu-me que val la pena anar a Sant Feliu de Guíxols a partir del proper diumenge, dies tindreu fins al 15 d’octubre, i recórrer les sales del Monestir benedictí en una exposició tan ideal com el nom que porta.