La cantant, compositora i pianista va iniciar la seva gira espanyola a l’escenari del Festival de Cap Roig on va desplegar un repertori d’èxit davant d’un públic entregat que reaccionava entusiasmat amb les cançons més conegudes de l’autora nord-americana com son “Sunrise” o “Come away with me”.
Va entrar a l’escenari saludant al públic i sense cap instrument, només amb la seva veu càlida, per començar amb “Just little bit”. De seguida es va asseure davant del piano, un lloc on se sent còmode, per continuar amb “I’m alive”. Tota una declaració d’intencions.
De seguida es va posar el pública la butxaca que omplia les 2.400 butaques de Cap Roig i que continuava atent, com si es tractés d’un encanteri, mentre la Norah encadenava cançó rere cançó. Es va passejar entre el jazz i el soul, i amb les guitarres elèctriques va arribar als sons més propers del country i del rock. Fins i tot, en algun moment ens va transportar a sons indis com si apareixes el record d’un sitar.
La banda que l’acompanyava estava totalment sincronitzada amb ella. Chris Morrissey, Brian Blade i Dan Iead la seguien de prop per acompanyar-la en cada compàs, ja fos amb el baix, el contrabaix, la bateria, la guitarra o el pedal steel. El conjunt convertia l’escenari en un teatre de conte per explicar històries cantades a cau d’orella.
When I look in your eyes I can feel the butterflies. La brisa marina repartia els acords per tot l’auditori sota el cel estrellat dels Jardins de Cap Roig. A qui li faltava el jersei o un xal podia posar l’excusa que la pell se li eriçava pel fred.
Sota l’encanteri de Norah Jones, el públic més fervent va agrair el bis per allargar al màxim el temut moment que la música deixa de sonar i les llums de l’escenari s’encenen. Mentre s’aixecaven per tornar cap a casa entonaven el I am waiting here. Waiting for you to come home.
Norah Jones i la seva música van acompanyar un vespre idíl·lic als Jardins de Cap Roig i esperem que torni l’any que ve en un dels festivals de referència de l’estiu empordanès.
