El Baix Empordà està format per 36 municipis. Darrere els municipis, però, s’hi amaguen petits pobles amb molt d’encant i que, malauradament, són poc coneguts, fins i tot, per les mateixes empordaneses i empordanesos.
Des de Ràdio Capital de l’Empordà ens hem proposat donar visibilitat a tots aquells pobles i entitats de població del Baix Empordà que tenen poca anomenada. Així doncs, comencem un viatge pel Baix Empordà més desconegut on parlarem, primerament, de Fonolleres, Sant Iscle d’Empordà, Llabià, Casavells, Maranyà, Sant Pol de la Bisbal, Canet de la Tallada, Gaüses, Matajudaica, Cassà de Pelràs, La Sala, Sant Miquel de Cruïlles i Romanyà de la Selva i en la segona part de Pedrinyà, Castell d’Empordà, Santa Susanna de Peralta, Sant Climent de Peralta, Ermedàs, Santa Margarita, Les Olives, Fontclara, Sant Julià de Boada, Tor, Canapost i Sant Llorenç de les Arenes.
Al final de l’article trobareu un mapa del Baix Empordà amb tots els pobles marcats.
Fonolleres
Pertany al municipi de Parlavà i té poc més de 30 habitants. Es troba esmentat l’any 1122. Formava part de la mitra de Girona i el segle XIII va ser agregat a la batllia de la Bisbal.
La seva església és Sant Cristòfor de Fonolleres. És d’estil tardogòtic, construïda al segle XVI. Està altament relacionada amb els possessors del castell de Fonolleres.
Cal destacar el seu castell, que ja es trobava esmentat l’any 1085. Del castell, actualment, se’n conserven la torre i els murs. Abans de pertànyer al terme municipal de Parlavà, el segle XIX era un municipi independent.
Sant Iscle d’Empordà
El poble de Sant Iscle d’Empordà pertany al municipi de Serra de Daró i es troba sobre un petit turó proper al cap de municipi. Formava part de la mitra de Girona i de la batllia de la Bisbal.
Va néixer junt amb el seu castell medieval del qual, avui dia, només en queda una torre i poques muralles. L’església parroquial de Sant Iscle va ser fortificada durant el segle XVII, consagrada el 1123, i es troba al punt més alt del municipi. Es tracta d’un edifici de dues naus, que també rep el nom de Sant Iscle i Santa Julita.
Llabià
És part del municipi de Fontanilles i no arriba als 70 habitants. El poble està estructurat en dos carrers, el carrer Major i el carrer del Mar. Durant el segle XVII va formar part de la batllia d’Ullastret.
La seva església està dedicada a Sant Romà, data del segle XIII, és d’estil romànic i es troba al punt més alt del nucli. Consta d’una sola nau amb un absis semicircular alt i ample. Sant Romà de Llabià va ser una de les possessions que la comtessa Ermessenda va restituir al bisbe de Girona, Berenguer Gifré.
Des del Puig de Sant Andreu d’Ullastret hi ha una excel·lent vista panoràmica del poble de Llabià.
Casavells
Pertany al municipi de Corçà juntament amb Matajudaica i Cassà de Pelràs. Es troba a l’esquerra del riu Daró. Durant el segle XVII va formar part de la batllia d’Ullastret.
L’església està dedicada a Sant Genís i és d’estil romànic. Consta d’una sola nau amb absis de planta semicircular.
Va ser un municipi independent fins a l’any 1969, quan es va annexar a Corçà per la política de reducció de municipis.
Maranyà
El poble de Maranyà pertany al terme municipal de la Tallada d’Empordà i té poc menys de 40 habitants. Maranyà està documentat d’ençà de l’any 985, tot i que s’hi han localitzat restes d’època romana.
L’església de Maranyà està dedicada a Sant Esteve i es troba al punt més alt del nucli empordanès. S’hi han identificat testimonis de població romana. Es tracta d’una església d’una sola nau amb un absis semicircular d’època romànica. Darrere l’església s’hi poden observar dues necròpolis. Es daten aquestes dues sepultures del segle XI, aproximadament.
Sant Pol de la Bisbal
Sant Pol de la Bisbal forma part del municipi de la Bisbal d’Empordà i té poc menys de 40 habitants. Es troba enmig de massís de les Gavarres i està format per diverses masies agrupades al voltant de l’església.
L’any 904, Sant Pol ja es troba esmentat amb el nom de Villare Perductus.
L’església de Sant Pol de la Bisbal és d’estil romànic. En els seus inicis, probablement, era un edifici de tres naus, una de les quals va desaparèixer. Als segles XVIII i XIX, l’edifici va patir importants reformes.
Canet de la Tallada
Aquest poble pertany al municipi de la Tallada d’Empordà i té menys de 40 habitants. Va pertànyer a la batllia de Verges en el marc del comtat d’Empúries. Canet es trobava esmentat l’any 1087 amb el nom de Caned.
L’església de Canet és la de Sant Mateu i ja es trobava esmentada l’any 1182. És d’estil tardogòtic i compte amb dues capelles laterals.
De Canet de la Tallada cal destacar-ne l’aeròdrom 318, que es va construir durant la Guerra Civil. Va ser construït l’any 1938, es trobava a l’esquerra del riu Ter i servia de camp de prova d’aviació i, alhora, de refugi pels republicans. Actualment en queden restes que es poden visitar de manera lliure i gratuïta.
Gaüses
Gaüses està situat al terme municipal de Vilopriu, amb un total aproximat de 46 habitants. El poble es divideix en dos barris: Gaüses de dalt i Gaüses de baix. A Gaüses de Dalt o barri de l’església s’hi troba l’església, mentre que a Gaüses de Baix o barri de ponent hi ha la plaça central.
Compte amb una església, la de Santa Maria de Gaüses, i una ermita, la de Sant Roc. La capella de Sant Roc es troba dalt d’un turó i data dels segles XVIII-XIX. L’església de Santa Maria es troba esmentada el segle XIII i consta d’una nau amb capelles laterals. Té construccions afegides a la part exterior.
Algunes cases de Gaüses compten amb finestrals de tradició gòtica i renaixentista.
Matajudaica
Matajudaica és un poble del municipi de Corçà i compte amb poc més de 40 habitants. La primera referència que va aparèixer del poble de Matajudaica fa referència al nucli amb el nom de Matha. Per trobar l’origen del nom complet del poble cal viatjar fins a finals del segle XIII quan apareix, per primer cop, el nom de Matha judayca.
L’església està dedicada a Sant Joan i és d’origen romànic. Sant Joan de Matajudaica compta amb una nau encapçalada per un absis, amb capelles laterals, cobertes amb voltes de llunetes. Entre els segles XVI i XVIII, l’església va ser, quasi, totalment reconstruïda.
La Sala
El nucli de La Sala pertany al municipi de Foixà, tot i que és molt proper als pobles de Rupià, Parlavà i Ultramort. La Sala està dividida en dos nuclis, la Sala de Baix i la Sala de Dalt. A la Sala de Baix s’hi troba l’església de Santa Maria de la Sala i a la Sala de Dalt una agrupació de masos.
L’església de Santa Maria de la Sala data del segle XVIII i compta amb una nau amb absis semicircular, capelles laterals i voltes de llunetes amb motlluratges ornamentals. L’església parroquial de Santa Maria de la Sala està documentada des del darrer terç del segle XIII.
Sant Miquel de Cruïlles
El petit poble de Sant Miquel de Cruïlles s’ubicava dins el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Té una població total de 15 habitants.
El nucli de Sant Miquel de Cruïlles es va anar formant al voltant del monestir durant els segles XVI i XVII.
El monestir es troba datat de l’any 1035 quan apareix en el testament de Gilabert de Cruïlles. Anys més tard, el 1065, en la consagració de Santa Eulàlia de Cruïlles s’esmenta tant el monestir com el nucli de Sant Miquel.
En el monestir de Sant Miquel de Cruïlles van habitar-hi monjos benedictins. L’església del monestir data del segle XI i consta d’una planta basilical amb tres naus. A l’interior del monestir hi ha ornamentació mural. També hi ha sepultures dels segles XVI i XVII.
Romanyà de la Selva
Romanyà de la Selva, antigament conegut com a Biert, és un poble del municipi de Santa Cristina d’Aro, que té més de 400 habitants.
D’aquest poble cal destacar-ne la Cova d’en Daina i l’església de Sant Martí de Romanyà. La Cova d’en Daina és un dolmen de grans dimensions que va ser construït en ple Neolític entre els anys 2700 aC i 2200 aC.
L’església de Sant Martí de Romanyà està dedicada a Sant Martí de Tours. Parlem d’un edifici del primer romànic, entre els segles X i XI. Es tracta d’un edifici de creu grega amb l’absis trapezoidal.
De Romanyà cal apuntar, també, la relació de la coneguda escriptora Mercè Rodoreda amb aquest nucli. Rodoreda es va instal·lar a Romanyà després de tornar de l’exili. L’escriptora va morir a Romanyà de la Selva, on té un carrer i un bust en el seu record.
