Bussejadors de la Fundació Alive i del projecte Sèpia han descobert nous assentaments de l’alga Caulerpa cylindracea al fons marí del Parc Natural del Montgrí, Baix Ter i Illes Medes. Es tracta d’una alga tropical originària de l’oceà índic que es va detectar per primera vegada el 2008 al Garraf i s’ha anat dispersant pel litoral català. El 2022 es va detectar un creixement d’aquesta alga a cala Montgó de mig metre quadrat. Ara, s’han detectat dos nous assentaments. La Caulerpa cylindracea recobreix completament els organismes com ara algues calcàries, esponges, briozous, coralls i gorgònies i en dificulta la supervivència.
L’alga Caulerpa cylindracea té unes tiges de color verd llampant i creixen paral·leles al terra i arrelen cada cert tros. Els estolons poden créixer fins a un centímetre al dia. L’alga es dispersa fàcilment per les àncores dels vaixells i les arts de pesca, que arrenquen fragments i els trasplanten involuntàriament. També hi intercedeixen els corrents marins, que són una via de transport del es espores de les algues.
Des de la seva entrada el 2008 a les costes del Garraf, s’ha anat estenen a diferents punts del litoral. A la Costa Brava es va començar a detectar el 2012 però fins ara no ha mostrar un comportament tan agressiu com ha passat en altres punts del mar Mediterrani.
L’any 2022 es va detectar un assentament d’aquesta alga a la cala Montgó. Es tractava d’una zona de mig metre quadrat i estava a 18 metres de fondària sobre un fons de rocós precoral·ligen. És un lloc exposat als corrents marins però que no s’hi acostuma a tirar l’àncora. Dos anys després, un conjunt de bussejadors de la Fundació Alive ha tornat en el mateix punt per veure l’evoluci´p de l’alga. En aquest cas, s’hi ha trobat un entramat dens d’estolons que creix sobre algues calcàries que conformen els fons i afecta a alguns dels organismes que hi havia.
A més, també s’ha detectat un segon poblament de Caulerpa a uns 20 metres de distància i 15 metres de fondària. En aquest punt, els bussejadors han detectar una possible depredació de la garota sobre aquesta alga, tot i que els biòlegs volen mostrar-se cautelosos i comprovar amb experiments al laboratori si es compleix aquesta situació.
El tercer poblament d’aquesta alga dins del parc natural està a 9 metres de fondària i creix sobre un pedruscall amb mata morta i algues fotòfiles. Està al costat d’un prat de posidònia oceànica. Els estolons recobreixen organismes que hi viuen i en aquesta ocasió, els biòlegs atribueixen la dispersió de l’alga al fondeig d’embarcacions d’esbarjo.
