Baix Empordà és sinònim de terra de castells. Els més coneguts són el castell del Montgrí i el castell de la Bisbal d’Empordà, però la comarca és plena de castells i ruïnes d’antics castells que anirem descobrint a poc a poc en aquesta sèrie d’articles. En total, a la comarca del Baix Empordà hi ha més de 30 castells.
En aquest segon article parlarem dels castells de Palau-sator, Jafre, Esclanyà o Colomers.
Perquè els pugueu visitar o localitzar tots, al final de l’article trobareu un mapa del Baix Empordà amb tots els castells senyalitzats.
Castell d’Esclanyà
Ubicat a la part vella d’aquest poble que pertany municipalment a Begur, el castell d’Esclanyà està datat des de l’any 1362, tot i que la construcció és més antiga. Es troba al costat de l’església de Sant Esteve d’Esclanyà.
Actualment, només en resta una torre de planta rectangular que és coneguda com “la Torre d’Esclanyà”. La Torre data del segle XII i al nord en queden poques restes dels merlets.
El castell d’Esclanyà pertanyia a la baronia de Begur, la qual, l’any 1309 fou donada pel rei Jaume II a Bernat de Cruïlles-Peratallada, amb motiu de la seva participació en el setge d’Almeria.
És d’estil romànic i està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Castell de Jafre
El Castell de Jafre es va construir on avui hi ha el nucli urbà, en un turonet rocallós. Des de dalt de les torres del castell es podien veure els pobles de Colomers, Verges, Ultramort o Pals i Begur.
Actualment, només es conserva una paret del castell, que data dels segles XIII-XIV. En el castell, hi vivia la família Jafre que exercien de senyors feudals del territori. Està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Les restes del castell de Jafre es troben al costat de l’església del municipi. Durant el setembre de l’any 2020, en unes obres de remodelació i excavació es van trobar diverses estructures antigues, com murs, canals de desaigüe, enllosats i un pou.
Castell de Colomers
L’edifici del Castell de Colomers és més semblant a un casal dels segles XVII-XVIII que no pas a un castell. Havia sigut propietat dels abats d’Amer.
Actualment, serveix com a seu de l’Ajuntament de Colomers i es troba adossat a l’absis de l’església parroquial de Colomers.
Es tracta d’un edifici de dues plantes irregulars i a la façana es poden veure fragments de finestres coronelles gòtiques. Presenta una porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles de pedra.
Castell de Peratallada
El Castell de Peratallada situat al mig del nucli antic del poble ja surt esmentat l’any 1065 com a castro de Petra Taliata, tot i això, algunes estructures arquitectòniques podrien ser de temps anteriors. Presenta parts arquitectòniques de diferents èpoques i estils.
Aquest castell havia estat abandonat i posteriorment venut per descendents dels Cruïlles-Peratallada. Els últims propietaris, els comtes de Torroella de Montgrí van començar a rehabilitar-lo l’any 1965.
Es tracta d’un dels castells més interessants de Catalunya i protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Castell de Peralta
Del Castell de Peralta només en queden ruïnes. Es tractava d’un castell de torre de planta rectangular i notables murs. Va ser construït entre els segles XI – XIV i estava dalt d’un petit turó poc enlairat. Es trobava documentat amb el nom de Castrum de Peralta.
El Castell de Peralta es trobava documentat el 1395. El que queda conservat avui en dia, és la Torre de l’Homenatge. Es tracta d’una construcció de planta rectangular allargada que només conserva una de les voltes de canó.
Castell d’Ullastret
Del Castell d’Ullastret no en queda cap resta, actualment, només les muralles que van ser aixecades després de la destrucció del castell. Es creu que el castell estava a l’esplanada de davant de l’església de Sant Pere d’Ullastret.
El Castell d’Ullastret es trobava documentat des de l’any 1225 amb el nom de Castrum de Oleastreto. Sempre va estar vinculat al comtat emporità. Durant el segle XV va ser propietat de la família dels Sant Feliu.
El que actualment es pot veure al poble d’Ullastret són les muralles que envolten el nucli antic del municipi. Les muralles tenen elements de diferent datació entre els segles XIII i XVI. Es conserven deu torres, de les quals només una és de planta circular, les altres són de planta rectangular.
Castell de Corçà
Les restes del Castell de Corçà estan ubicades al bell mig del nucli antic de la població. El castell està documentat des de l’any 1065.
El castell, del segle XVIII, era propietat dels bisbes de Girona i actualment només en queden les restes.
Les restes del castell es troben darrere l’església parroquial de Corçà.
Castell de Pals
El Castell de Pals va ser un castell del qual avui només en queda una resta, la torre principal, coneguda com a Torre de les Hores, la qual compta amb un campanar i és de planta circular 15 metres d’alçada.
La construcció data del segle IX i està documentat des de l’any 889 en un precepte del rei carolingi Odó on s’esmenta amb el nom de castell de Mont Aspre. L’any 994 els comtes de Barcelona i Girona, Ramon Borrell i Ermessenda, van donar-lo, amb l’església de Sant Pere de Pals, al bisbat de Girona.
El castell va ser destruït per ordres rei Joan II, l’any 1478, per aprofitar les pedres en les obres de reparació de l’església. Es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Nacional.
Castell de Vulpellac
El Castell de Vulpellac és una mostra d’arquitectura goticorenaixentista. Es manté bona part de l’estructura construïda durant el segle XIV. La torre mestra va ser alçada al segle XIII. Posteriorment, el castell ha patit diverses reformes.
Està documentat des de l’any 1269, quan el bisbe de Girona va signar un conveni amb els senyors de Vulpellac. La nissaga dels Vulpellac està documentada des de l’any 1137.
L’edifici, de dues plantes, està format per tres crugies, i forma un pati interior trapezial amb la paret de l’església. El castell de Vulpellac està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Castell de Palau-sator
El de Palau-sator, és un castell situat al centre del poble i construït entre els segles X i XI. Es tracta d’una mostra d’art preromànic que més endavant va ser convertit en arquitectura gòtica.
Originalment, el castell estava dividit en tres plantes. El castell surt documentat l’any 994 en una donació dels comtes de Barcelona al bisbe de Girona. Al segle XIV va ser propietat de la família Senesterra fins que l’any 1380 va ser adquirit per Bernat de Miquel, la família del qual en mantindria la senyoria fins al segle XVI.
Es tracta d’un castell de planta rectangular que l’any 1485 va ser ocupat per pagesos de remença. Està considerat Bé Cultural d’Interès Nacional.
