Aquest era el segon any consecutiu que en Mika actuava al festival de Cap Roig. L’any passat ho va fer amb una veu amb unes condicions no prou bones, però tot i això recordo amb gran joia aquell concert. Ja sigui per voler deixar amb bones sensacions al respectable o pel que fos, però aquest 2023 ha tornat a venir a un festival al qual s’ha desviscut en bones paraules.
Té molt de mèrit que un festival programi dos anys seguits a un artista que fa 4 anys que no publica disc. Suposem que ha estat un dels motius que el músic s’ha desfet en elogis cap a l’organització i ho ha donat tot al llarg de les pràcticament dues hores que ha durat l’espectacle.
Un artista que en tot moment ha anat amunt i avall, passejant-se entremig dels espectadors, interactuant, fent-los partícips de tot allò que estava passant. Perquè de vida només en tenim una i amb Mika tot és més fàcil.
El concert ha arrencat amb un speech en català, molt celebrat per la gent que l’hi ha volgut agrair el gest que ha tingut cap als seguidors del país. Tot i que la major part del concert ha anat intercalant el castellà i l’anglès, s’ha notat l’esforç i com ha volgut cuidar a totes les persones que fa tants anys que li donen suport.
Això sí, sorpresa majúscula quan ha demanat que la gent aixequés les mans en cas que fos el primer cop que anaven a un concert seu. Moltíssima gent era la seva estrena amb l’artista! Segurament havien escoltat alguna de les seves cançons a la ràdio i van pensar que en directe seria tot un show. Com així ha estat. Si una cosa bona té l’artista és el domini absolut del tempo, de les reaccions del públic, del lloc i de l’escenari. Un escenari on estava acompanyat de varis músics i d’unes coristes que s’han pogut lluir en un bon grapat de moments.
No han faltat peces com ‘Lollipop’ (la meva preferida i on us he de confessar que he ballat i saltat com feia dies que no ballava), però també ‘Big girls’, ‘Relax (take it easy)’, ‘Love today’, ‘Elle me dit’, ‘Ice Cream’ o ‘Underwater’. La part final ha enllaçat una emocionant ‘Happy ending’ (on s’ha pogut comprovar el seu talent vocal) o ‘Grace Kelly (amb un públic exultant). Amb aquesta cançó ha dit adéu, però tots (menys la vintena de persones que han fugit com si tinguessin molta pressa) sabien que això no podia acabar així de fred! Faltava el colofó final amb ‘We are golden’ i de nou ‘YoYo’ que ha servit per tancar una nit on s’ha consumat una bonica d’història d’amor entre l’artista i el festival.
I ja ha avisat, no hi ha dos sense tres!
