Portant deu anys intentant- sense gaire èxit- superar una crisi social que havia estroncat els somnis d’una generació, ens encalça la crisi climàtica posant de manifest que malgrat les moltes cimeres mundials per tractar el tema no s’han posat en pràctica les mesures necessàries per mitigar-la, i ens trobem que ens estar passant per sobre una crisis sanitària.
Alguns desitgen tornar a una “normalitat”, encara que intentin edulcorar-la amb un “nova”, on hi ha gent que no té casa, gent que és pobra malgrat tenir una feina, gent que va a la presó per votar… No, no podem tornar a la normalitat perquè que era un estat de crisi. De crisi econòmica, medi ambiental i ètica. La seva normalitat arracona una part de la societat i no hi volem tornar, perquè no es tracta de sobreviure, si no de viure!
La situació que estem vivint s’ha de convertir en un element de sensibilització cap a un canvi de valors i de manera de viure. Passar de la competència a la cooperació, de la vigilància totalitària a l’empoderament ciutadà, de l’aïllament a la solidaritat. Aquesta tempesta passarà, però el nostre futur depèn de nosaltres, de les decisions que prenguem ara
Temps de lectura: < 1 minut
