L’urbanisme, tema clau a les eleccions municipals 2019 al Baix Empordà

Les eleccions del 2015 van tenir un comú denominador en tots els municipis, es tractava del final de la crisi econòmica i de quines propostes hi havia per part de cada candidat damunt de la taula de cara a la pròxima legislatura. Quatre anys després, el comú denominador a les principals viles del Baix Empordà és l’urbanisme. Eugeni Pibernat, regidor de Promoció Econòmica de Begur, durant el debat electoral de Begur a Ràdio Capital va culpabilitzar a tothom dels problemes urbanístics.

Aquest, encara que sigui un tall de veu en referència a Begur és extrapolable a tota la comarca. Perquè de fet, la principal problemàtica a tots els altres debats ha estat l’urbanisme i el medi ambient. Un fet que no sorprèn després de les notícies que hem tingut aquest últim any.

El crit al cel va començar el juliol del 2018. La plataforma Salvem Aiguafreda va denunciar públicament la macro construcció de 400 cases que s’havia de fer a la Cala d’Aiguafreda, a la població de Begur. Aquell mateix agost, es presentava SOS Costa Brava, que agrupava en una sola organització diferents entitats ecologistes. L’objectiu aturar les problemàtiques urbanístiques amb un manifest amb 12 punts dirigits a l’administració.

Amb l’arribada de la tardor, ja tenim 10 projectes urbanístics que afecten el Baix Empordà i denunciats per la plataforma ecologista. A la Platja de Pals, el POUM reserva espai per a 1.000 nous habitatges i un hotel de 5.000 metres quadrats.

També a Begur, la pedrera de s’Antiga on s’estan construint diferents habitatges. Més al sud, la tala d’arbres a Aigua Xelida per construir l’Aiguacel Costa Brava resort, un projecte que té l’aprovació tècnica de l’ajuntament de Palafrugell i que ha generat molta polèmica per la tala d’arbres. Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava.

Altres projectes urbanístics són Jardins de Sa Riera Living o inclús el Xalet del Golfet a Palafrugell on recentment han tancat l’accés al clavegueram públic i la famosa Pineda d’en Gori a Palamós. Tot això fa referència en l’àmbit de les urbanitzacions, també cal destacar el projecte d’expansió de Jardins de Cap Roig impulsat per la Fundació de la Caixa.

Però malgrat tots aquests projectes, la Generalitat de Catalunya, el gener del 2019 va activar una primera moratòria urbanística. Agustí Serra, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori.

Aquests sectors aturats afectaven els projectes que es troben en un marge de 500 metres del litoral i en un pendent superior al 20 per cent, sempre que no tinguin la llicència d’obres ja concedida. Per exemple, Sa Riera Living a Begur no es troba entre els que s’aturen, perquè les obres ja han començat.

En canvi, a Aigua Xelida, la urbanització de la Cala d’Aiguafreda i de la pedrera S’Antiga sí que s’han aturat les obres. Com també a la Cala Margarida de Palamós i a tres sectors de Sant Feliu de Guíxols.

Un mes més tard, al febrer, arribava la segona moratòria urbanística impulsada per la Generalitat que també afectava sectors més enllà dels 500 metres de la línia de costa. La segona moratòria afecta a 3.600 habitatges polèmics al Baix Empordà. En aquest segon cas, ja s’han vist afectats sectors amb sol urbà no urbanitzat a Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Ara, caldrà estudiar què s’ha de fer, Agustí Serra, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori.

Ara, com va dir Narcís Clara portaveu de Junts per Catalunya, no és moment de la Generalitat de Catalunya d’aturar les obres. És feina dels consistoris afectats com per exemple, Begur amb Jardins de Sa Riera Living. Això va dir en el plenari del Parlament de Catalunya el març del 2019.

Fent un salt temporal, ens traslladem a principis d’aquest mes on més de 600 persones van anar al concert organitzat per SOS Costa Brava. Allà, s’hi van poder fer proclames com aquesta.

La moratòria aprovada per la Generalitat permetrà estudiar els diferents sectors afectats en el proper any, i prorrogable a un segon. Tot i això, des de l’aplicació, les entitats ecologistes segueixen denunciant casos d’obres en espais que estan afectats per la moratòria com a Sant Feliu de Guíxols o també a la Cala Port des Pi a Begur.

Les entitats segueixen lluitant, els alcaldables es posen d’acord que és una preocupació general però també tenen por de les conseqüències com les indemnitzacions econòmiques. La Generalitat segueix desapareguda després d’aprovar les moratòries. Les problemàtiques urbanístiques seran un dels punts claus en moltes poblacions. El repte, el tindran els nous alcaldes que hauran d’aconseguir aturar un problema que afecta a tot el Baix Empordà.