Fa 12 anys que l’escola de Vall-llobrega és en mòduls prefabricats, un eufemisme de barracons. No és un cas únic, diu que el Gironès i el Baix Empordà és on n’hi ha més. A l’escola El Bosc de la Pabordia de Girona hi són des de la seva creació, en fa 9, i els primers anys van compartir nucli de barracons amb un altre centre, una convivència, per dir-ho suau, complicada. Conec el cas de Girona de primera mà. Deixeu-me fer un incís: és sagnant que ara hi posin, al costat, més barracons per ampliar l’Institut Ermessenda, al qual està adscrit el centre. Com deia, en ambdós casos, a Vall-llobrega i a Girona, els equips docents fan mans i mànigues per compensar el màxim possible els dèficits que provoca treballar en una situació precària. Al fet d’estar en barracons, que ja de per sí mateix estableix un greuge comparatiu intolerable –que no paguem impostos com els altres, els pares i mares dels alumnes que hi són?-, s’hi afegeix que, quan demanes a l’administració quelcom necessari com, per exemple, una pista poliesportiva, que és per entendre’ns, un tall de ciment amb dues cistelles i dues porteries, et vénen amb l’excusa de mal pagador que el centre és provisional. Llavors la meva pregunta és: eduquem provisionalment els nostres fills, nosaltres? La resposta és no. La seva formació no és provisional. És més, la seva formació és el futur d’aquest país, és per això que no entenc que aconseguir les millors condicions per l’ensenyament públic no sigui una prioritat pel govern, i sí que ho sigui continuar mantenint els concerts amb escoles privades que tenen tot allò que necessiten per dur endavant la seva tasca. La situació que viuen els centres que estan en barracons es pot afrontar de moltes maneres per part dels pares i mares, però la conseqüència més positiva, quan es dóna, és la gran cohesió que provoca entre els pares i l’equip docent i entre les mateixes famílies. I d’aquí en surten les manifestacions, les reclamacions i les accions orquestrades, en ocasions molt originals i no sempre de signe únicament reivindicatiu, sinó també propositiu. Tinc una mala notícia pels responsables d’Ensenyament: aquest pares i mares, els de Vall-llobrega, però també els d’altres escoles en barracons, no pararan, perquè lluiten per quelcom que vosaltres hauríeu de ser els primers a reivindicar, procurar i facilitar: la millor formació possible pels seus fills.
