Palafrugellencs, palafrugellenques, haig de donar-vos una bona notícia i una mala notícia. Comencem per la mala notícia: malgrat que hi ha hagut un relleu en la casa consistorial i en la regidoria de Cultura, al capdavant de la qual hi serà el propi alcalde, Josep Piferrer, continuarem sense projecte cultural. La bona notícia? Ja s’ha consumit mig mandat, ja queda menys perquè n’entri un altre. Molts ànims a tots!
El 19 de maig, en aquesta ràdio impagable que és Ràdio Capital, en Miquel Curanta va entrevistar el qui estava a punt de ser investit alcalde de la vila, Josep Piferrer, d’Esquerra Republicana, després que prosperés una moció de censura presentada ensems pel seu partit i el PDCat que ha fet fora Juli Fernández, del PSC, que en matèria cultural no ha estat cap meravella. Doncs bé, no vaig poder evitar endur-me les mans al cap en sentir algunes de les respostes de l’alcalde. Que sapigueu que el Flors i Violes, un festival eminentment cultural, és una operació econòmica, i que les Festes de Primavera, unes festes eminentment turístiques, per molt tradicionals que siguin, és un esdeveniment sobretot cultural. Clar que aquesta concepció casa molt bé amb la potenciació cultural de la revetlla de Sant Joan amb, cito literalment: “Sopar, xampany, ballaruca i un tall de coca”. Torno a citar, literalment: “Pot estar molt bé”. Sembla que això és un assumpte cultural pel qual vetllarà el nou regidor, juntament amb la recuperació de la festa petita, la de Sant Martí, tan oblidada com la revetlla pel que sembla, i que es vol revitalitzar amb la celebració d’una fira d’entitats i, literal, “algun fet cultural”, com per exemple, un concert. No sé, també potser hi ha temps per celebrar una bonica, emocionant i cultural cursa de sacs.
La conversa arriba a un punt surrealista quan entra en joc el Teatre Municipal i surt a relluir la concepció que en té i el munt de prejudicis que aboca el nou regidor-alcalde respecte al teatre professional, que en la seva opinió “és car”. I llança aquella pregunta odiosa al mateix temps que jo hagués llançat la ràdio per la finestra si no fos que emet per internet i no em surt a compte fotre rostos avall l’ordinador: “Paga la pena intentar fer venir professionals al teatre o potser ens surt més a compte pagar el viatge a Barcelona dels que hi vulguin anar?” La seva aposta és pel que anomena teatre de proximitat o kilòmetre 0, concepte que el papanatisme gastronòmic ha posat de moda. És a dir, teatre amateur. Molt digne, però amateur. No paga la pena trencar-se les banyes a procurar que el Teatre Municipal sigui un element dinamitzador de la Cultura, fer acords amb companyies residents per reduir costos de caixet, preocupar-se pel teatre, i la música, i la dansa, i el circ, i la màgia, i el cinema d’autor, i les titelles, i els familiars, i que sigui tot equilibrat… On vas a parar, és una feinada!
Palafrugell té gairebé 23.000 habitants, és la vila més poblada del Baix Empordà, té un magnífic teatre municipal amb un aforament de gairebé 500 butaques, el Museu del Suro, la Fundació Pla, una biblioteca municipal collonuda i tot el que em deixo. Però després de sentir el nou regidor de Cultura crec que no té cap horitzó en l’àmbit cultural, cap objectiu, cap projecte. El seu futur es redueix a una ballaruca, una copa de xampany i un tall de coca. Doncs Feliç revetlla a tothom!
