Us (Nosotros)

Nova pel·lícula de Jordan Peele, que es va convertir en un nom a seguir en el gènere de terror amb Déjame salir. Nosotros és la seva darrera pel·lícula, una proposta més terrorífica i clàssica que la seva primera pel·lícula. No obstant això, Peele no renuncia a posar-hi alguns elements d’humor, molt negres.

Vaig per a la sinopsi. Prometo que de la trama i l’argument n’explicaré ben poca cosa. Els protagonistes són una família negra, els Wilson, formada pel pare, la mare i els seus dos fills, un nen i una nena. L’acció arrenca quan la família decideix passar les vacances d’estiu en una casa a prop de la platja de Santa Cruz. La mare pateix una creixent sensació de paranoia a conseqüència d’un trauma del seu passat que es va produir just en aquella platja, al cantó d’una fira. Una nit, quatre siluetes s’aproximen a la porta de la casa i amenacen en assaltar-la des de fora. No trigarem a descobrir que els quatre assaltants tenen el mateix rostre que els quatre membres de la família. I fins aquí.

Nosotros barreja diferents subgèneres del terror com el home invasion o els dopplegängers, amb La invasión de los ultracuerpos com a màxim exponent. Al mateix temps, busca donar un missatge social al seu públic, d’una manera semblant, però diferent, de com ho feia Déjame salir. Si a l’anterior el tema era el racisme, Nosotros continua aprofundint en la societat americana, marcada sobretot per la doble moral del país. 

Nosotros és una pel·lícula amb molta tensió, primer pel trauma que va patir de petita el personatge de Lupita Nyong’o que ressonarà constantment en el present. La tensió i el terror es barrejaran quan els dobles apareguin a la casa. 

La pel·lícula està plena de petites pistes semblants a les d’El sexto sentido, que prenen sentit en el final quan ens desvetllen les cartes i descobrim que tot estava davant els nostres ulls. 

Lupita Nyong’o està absolutament inquietant en el seu doble paper i treballa i crea soleta uns personatges que seran referents en el gènere de terror. 

L’estructura de la pel·lícula està pensada al mil·límetre i en cap moment avorreix, fins i tot en els moments en què aparentment no passa res o són suposadament intranscendents. 

Nosotros és d’aquelles pel·lícules que mereixen ser repetides més d’una vegada per acabar de comprendre la complexitat del missatge que hi ha posat el director, que a banda d’això, ens ha fet passar una mala i angoixant estona. Aquesta pel·lícula convida a la seva reflexió al final, a debatre-la i pair-la. Dies després d’haver-la vist, el seu missatge ha calat. Els vint minuts finals són per mirar-se’ls repetides vegades. 

Com a Déjame salir, el terror de Peele no està en el fet sobrenatural, sinó que qui provoca el terror més cru són els mateixos humans. La por i el menyspreu de l’humà de tot allò que ve de fora és posat sobre la taula en la pel·lícula. Peele no té complexos en mostrar-nos el pitjor de la humanitat i refregar-nos a la cara la hipocresia de la societat.

Gràcies a l’èxit de Déjame salir, Peele ha pogut fer aquesta pel·lícula molt més ambiciosa i complexa. Nosotros entra en la lliga de pel·lícules de terror allunyades del mainstream de les produccions per a adolescents, i ens porta una pel·lícula més adulta en la línia d’Hereridary o Un lugar tranquilo.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.