Divorci i Covid 19: descord entre els pares per administrar la vacuna als fills.
Si inicialment arrel de l’estat de l’arma i el confinament els tribunals varen dictar criteris de com els pares separats havien de compartir l’aïllament dels seus fills menors d’edat, ara comencen a aparèixer els primers pronunciaments sobre l’administració de la vacuna.
Un cop arribats als trams d’edat més baixos, és freqüent que un dels dos pares no sigui partidari d’administrar la vacuna. Aquest fet implica que aquesta no es pugui administrar, essent font de conflictes entre pares separats.
Per això fem palesa la Interlocutòria de 15 de novembre de 2021 del jutjat de primera instància núm. 12 de Vigo, la qual davant la negativa del pare a que la seva filla de 12 anys sigui vacunada, judicialment es cedeix a la mare prendre la decisió d’administrar la vacuna.
La menor va ser escoltada en el procediment i va manifestar que volia ser vacunada al igual que els seus amics i companys de classe. En el procediment es van aportar dos informes metges, el primer de la pediatre de la menor, el qual merament indica que la menor ha rebut totes les altres vacunes, que és sana i té bona salut. L’altre informe és el del metge forense del jutjat, el qual exposa que la menor no té al·lèrgies ni patologies incompatibles amb la vacuna del Covid-19. A continuació, és el jutge qui exposa «es un hecho notorio que la vacuna ha sido aprobada por la Agencia Europea del medicamento y por la Agencia española del medicamento y productos sanitarios, lo que permite suponer que se ha elaborado con las máximas garantias de calidad, seguridad y eficacia; y que los beneficios de su administracion de las mismas superan los riesgos derivados de la misma constatados hasta el momento.»
Personalment no em semblen arguments definitius que tanquin la qüestió, ja que la ponderació risc benefici la realitza el jutge i no els metges, els quals de la lectura de la resolució no sembla que prescriguin la vacuna sinó que informen sense resoldre per ells mateixos la decisió. Decisió que finalment pren un dels dos progenitors, ja que el jutge el que fa es davant del desacord atribuir a un dels dos la facultat de decidir, però no imposa l’administració de la vacuna com tampoc ho fan els metges ni les autoritats sanitàries.
Tan sols tenim coneixement d’una altra resolució anterior a aquesta dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 51 de Barcelona, la qual també cedeix la decisió d’administrar la vacuna al progenitor favorable a la inoculació.
Ambdues resolucions son de primera instància, motiu pel qual caldrà veure si finalment es posicionen les respectives Audiències Provincials validant aquestes primeres resolucions o d’altres que segur aniran sorgint.
Finalment recordar que els menors a partir de 16 anys poden decidir per ells mateixos si volen rebre la vacuna o no.
